Cap al nordest de Collserola

Diumenge boirós i humit. La temperatura no és gaire baixa, però la sensació és de fred. Sortim  a 2/4 de 10 amb una mica de mandra, però segures que no ens penedirem. D'entrada, decidim fer una ruta suau i coneguda, pujant per Can Catà cap al Forat del Vent.
Com que és tard trobem molta gent pel camí. Pels volts de Can Coll grups grans d'homes, alguna dona. Molta humitat.

A Can Codina despunten els primers brots de cereals, una catifa verd tendre. Seguim endavant en direcció Can Catà. El sol, tapat per la boira baixa, s'esforça en travessar-la. Comencem a pujar i en lloc de seguir l'A05 fins a dalt de tot ens desviem per la drecera que porta al paratge de la serra de Can Ferrer. Jo l'havia agafat un cop i recordava que era un corriol molt tranquil i prou còmode. No és molt estret i només té un tram que fa molta pendent --de pujada-- que hem hagut de fer a peu, més que res perquè el terra estava molt humit i relliscàvem.

Va a sortir poc abans de la reixa de Can Ferrer; allà hem tornat a trobar un munt de gent, que augmentava a mesura que ens apropàvem al Forat del Vent. Quan hem arribat a dalt ha estat com un miracle. De sobte s'ha obert el cel i ha desaparegut la boira, que ha quedat enrere. Barcelona es veia neta a sota nostra, amb una lleugera boirina que cobria el mar. Erem bastants que contemplàvem el paisatge.

A partir d'aquí hem decidit canviar la ruta i s'ha acabat la sortida tranquil·la. Hem estudiat el mapa i en lloc d'anar per l'A04 cap a la Serra de Valldaura, el Matamatxos hem girat a l'esquerra, en direcció Besós. El primer tram, que segueix el Passeig de les Aigues per A04, banda de mar, és igual de plaent que el camí cap a la dreta. Una pista planera, que va rodejant la muntanya, amb el sol acabat de néixer. Un cop al Coll de la Ventosa hem passat el pont de fusta i hem deixat la banda asolellada de la muntanya, per passar a l'obaga i humida. Quin canvi!

Per A06 hem començat a baixar cap a Can Cuiàs. Era un camí desconegut que sempre que he pujat des de Barcelona per Torre Baró m'havia cridat l'atenció. Al començament baixa força, el que ens ha fet dir que havíem de trobar de totes totes un camí cap a Sant Cugat, que no volíem tornar enrere. L'A06 enllaça, sense cap trencall, amb l'A07. Hem arribat a un punt que s'ha acabat la pista i hem hagut de baixar per una trialera que feia un pendent molt fort.Un camí entre pins, un bosc net. De seguida hem tornat a trobar la pista, un plaer pedalar per aquell bosc que feia pensar en el bosc de platja, pins aquí i allà, i terra net. Hem arribat a l'Àrea de lleure de Can Cuiàs, amb el Mirador de l'Estrella al final. Un mirador curiós, un lloc obert amb una vista magnífica sobre l'autopista i Ciutat Meridiana. Polígons industrials a un costat, i a l'altre el bosc. Sorprenent.



A partir d'aquí s'ha complicat una mica. Segons el rètol, el camí ens portava al Turó Pelat i la Serra de na Joana, punts prou coneguts, que ens han fet pensar que era massa simple i fàcil. Hem començat a baixar i el camí ens ha portat a un punt sense sortida. Hem tornat enrere i hem acabat al lateral de l'autopista, amb els cotxes venint de cara; impressionava, encara que hi hagués un mur de peces de formigó entre els cotxes i nosaltres. No era un carril bici, era un lateral provisional perquè estan fent obres. L'hem anat seguint. En algun tram es feia molt estret i hem hagut de baixar de la bici; totes dues anàvem avançant, tement, sense dir-ho, que arribaria un punt en el que no podríem seguir endavant.


Però no ha estat així. De sobte hem vist el polígon de la Ferreria, i la nacional 150, prou coneguda, i hem anat a sortir al punt per on creuem la N-150 venint de Santa Maria de Montcada, per entrar al Parc de la riera de Cerdanyola. Hem rigut. Riure d'alleujament, un cop més, no sabíem com, ens n'havíem sortit!

Des d'allà ha estat bufar i fer ampolles; el Parc de la Riera segueix mig tancat, però l'he travessat fins a la meitat. Després ja hem agafat el carril bici de Cerdanyola, que ens ha portat fins a casa.
2.30 h. 30 km.

Seguint el curs del Ripoll

Busco noves rutes per aquest curs. M'agrada sortir a inspeccionar, trobar els millors camins i després poder portar les meves amigues. A més, només anant sola puc parar-me on vull i quan vull i fer fotos de tot allò que em crida l'atenció.
Avui he decidit que continuaria Ripoll amunt, a veure com era el camí. Em semblava mentida que hi hagués tan a prop un camí més o menys planer que es pogués seguir durant quilòmetres i quilòmetres. 
He sortit a 2/4 de 9, un matí resplendent, amb una llum que enlluernava. Direcció Cerdanyola, arribo al Parc de la Riera en un moment. Molt fang per creuar les passeres, he hagut de baixar de la bici cada cop, perquè em quedava enganxada. Això sí, la pluja d'aquests dies ha fet que la riera baixés amb molta aigua, on es reflectien els plàtans que l'envolten.
Avui he provat una nova manera d'arribar a Santa Maria de Montcada. Un cop passada la hípica i el pont sota el tren, he creuat la N-150 i en lloc de seguir-la fins a l'Av. de la Terra Nostra, m'he ficat pel primer carrer, el c/Vallès. Quan es creua amb el carrer peatonal l'he agafat i ja m'ha portat fins a l'estació, sense haver de pujar per la nacional. 
Al parc de la font Pudenta, en lloc d'anar cap al Besós, he girat a l'esquerra per trobar el Ripoll. Com l'altre dia, he creuat el pont per sobre i ja he agafat el carril bici que el va seguint per la dreta. Amunt, amunt, he passat Ripollet, i he continuat en direcció Sabadell.

Estava sorpresa. Em semblava mentida que entre les fàbriques i polígons diversos hi hagués aquells camins, aquells cingles i arbredes, i acompanyant-me sempre, el riu. 
He passat per molts llocs nous. El camí està molt ben senyalitzat, i saps en tot moment on ets. Ripollet, Barberà, Sabadell. Les ciutats no es veien, eren només noms en els rètols. El camí del riu havia estat jalonat de molins, en alguna època, dels que encara quedaven restes, encara que no funcionaven. 
Quan portava 17 km des de Sant Cugat --uns 6 o 7 del camí del riu-- he trobat un rètol que indicava "camí del castell". Era una caminet que s'endinsava amunt en el cingle, un bosc humit, encara ple de rosada, que s'anava evaporant, donant-li un aspecte tot fantasmagòric. L'he seguit, he arribat al "Castell de Barberà", una gran casona envoltada d'una valla. Com que el camí continuava l'he seguit, i finalment he tornat a parar al riu, un parell de quilòmetres enrere.
He continuat endavant, entrant al Parc Fluvial del Ripoll. És un entorn similar al que havia fet, una mica més cuidat, potser. El camí segueix el riu per un i altre costat, de tant en tant s'ha de creuar, seguint les indicacions. 

Passada la zona de la bassa de Sant Oleguer --un entorn de pesca lliure, una zona de gimnàstica, amb bancs, i un pont de disseny modern de seguida s'arriba al pont de la Salut de Sabadell. Allà he parat, perquè ja indicava que només quedaven 2 km fins als FFGC i 1 a l'Eix Macià. Portava 26 quilòmetres i no tenia un interés especial en ficar-me per Sabadell.
La tornada ha estat ràpida. Com que ja havia fet les fotos i coneixia el camí, he anat tirant i en poc més d'una hora estava a Sant Cugat. 


Fotos a Picasa

Senders del Vallès natural: pels rius Ripoll i Besós

A poc a poc vaig descobrint els camins al voltant dels rius. Els recorreguts milloren, conec millor les possibilitats. Ahir vaig averiguar que per anar de Cerdanyola a Montcada, per agafar el Besós, no calia anar per la C-58. Avui encara he anat més enllà, i he trobat que ni tant sols calia fer un tram de N-150, sinó que es podia anar per dins del que jo pensava que era Montcada i ara sé que és Santa Maria de Montcada.

Ja vaig explicar fa uns dies que per anar a Montcada, per agafar el Besós, no calia travessar Cerdanyola, que es podia fer pel parc de la Riera i des d'allà, anar al polígon de la Ferreria travessant la N-150 i la C-58. Ahir vaig descobrir, al final del parc de la Riera, el següent rètol:

Seguint-lo, vaig trobar un camí nou per anar cap al Ripoll-Besós, que m'evitava creuar la C-58 i el polígon de la Ferreria. Travessant la riera per sobre la passera dels plàtans se segueix un camí que passa per una hípica. Després, a l'esquerra, s'ha de passar per sota el pont del tren i de seguida arriba la N-150. S'ha de seguir cap a la dreta durant uns 200 m., fins al semàfor, i allà es travessa per entrar a Santa Maria de Montcada per l'Av. Terra Nostra. 


L'Av. Terra Nostra, un carrer de cases baixes, molt agradable, arriba fins al carrer de la Riera de Sant Cugat i al Parc de la Font Pudenta de Santa Maria, des d'on es pot anar cap al riu Ripoll o seguir la carretera fins a l'Av. de la Ribera de Montcada, que porta al Parc Fluvial del Besós.

Sí al Parc de la Font Pudenta es gira a l'esquerra, en lloc de seguir pel carrer de la Riera, es travessa el pont sobre el riu Ripoll, i es pot seguir al llarg del riu, fins a Sant Llorenç Savall, a 34 km, o almenys això és el que diu el rètol.

Ahir jo vaig anar fins a Ripollet, seguint el riu, per un camí que transcorre al costat dels horts. Al costat del riu, si més no a aquesta alçada, hi ha molts horts petits, que contrasten amb les fàbriques i indústries que segueixen el riu.

Uns quilòmetres més enllà s'arriba a Ripollet. Jo vaig parar en una plaça molt arreglada -la plaça de l'ajuntament-, i un pont que creuava el riu. Allí vaig seure a prendre una Coca-cola, gaudint de la tarda, i planejant el recorregut per un altre dia.