Aquest matí he sortit a provar les noves pastilles dels frens, que el Cardona em va posar ahir. Li vaig explicar que la bici no frenava, i em va dir que no li estranyava, que les pastilles estaven pràcticament gastades.
Eren les 8 del matí. He començat a pedalar sense un pla preconcebut, com em sol passar. Al Pi del Xandri m'he parat al banc, a esmorzar una mica, panses i aigua --ara que ho escric sembla una mica fastigós-- mentre decidia cap a on tirar.
En lloc de seguir cap a Can Borrell he deixat el Pi a l'esquerra i he pujat per darrera, pel camí que bordeja els camps, que porta al B09, cap a la Torre Cendrera i Can Codonyers. Hi ha multitud de camins i caminets per arribar a aquest punt, des del Pi del Xandri i des de Can Calders. No sé perquè, vagis com vagis, sempre et trobes on comença el B09.
El camí és agradable. A l'esplanada on hi havia la torre Cendrera hi ha un rètol que indica cap a Can Codonyers, però és un camí impossible de fer en bicicleta. S'ha de continuar cap a l'esquerra, en direcció les bòbiles. El camí et porta directe a la bòbila Campmany. A l'esquerra es pot anar a la carretera, però s'ha de continuar a la dreta, cap a Can Codonyers i Can Coll. Poc després de la bòbila hi ha la cruïlla de Can Coll i Can Codonyers. A Can Coll s'hi va pel camí de l'esquerra, que no té rètol, perquè algú l'ha tret. Aquí comencen els Turons de Can Coll, que pugen el Turó de Can Castelló (197 m.), del que ja he parlat. Pujades molt fortes i llargues. Això sí, el camí és preciós. Solitari del tot. Terra vermellós.
Un cop arribats al punt més alt comença la baixada cap a Can Coll; aquí he pogut provar els frens. Abans d'arribar a Can Coll, cap a l'esquerra hi ha un trencall que indica "Font del Frare / Montflorit / Cerdanyola". He intentat seguir-ho, per veure si arribava a la font, però ha arribat un moment que no he vist per on continuar, i a més hi havia força arbres caiguts, així que he tornat enrere i he seguit cap a Can Coll.
Se surt a la carretera de Cerdanyola, just quan s'acaba l'àrea de lleure. No sabia cap a on continuar. He vist que a l'altra banda de la carretera els rètols indicaven la continuació del B09 que ja conec, cap a Can Codina o Can Cerdà, i també la possibilitat de pujar al Puig de la Guàrdia i a la Urb. Montflorit. He decidit provar què tal era aquesta pujada, si es podia fer en bicicleta.
He tornat a posar en pràctica el que em van dir la Neus i el meu pare. Utilitzar el plat més petit. Realment, així et canses molt menys, no cal arribar mig ofegat. Vas més lent, però hi arribes. He anat pujant el camí --realment no era un camí de bicicleta--. He hagut de fer algun tram empenyent la bici, fins que al final he arribat a la Urb. Montflorit. Des d'allà la vista ja era espectacular, però encara ho ha estat més quan he arribat al mirador. Allà hi ha la torre de vigilància que es veu a la foto. L'esplanada està envoltada d'una valla, que va indicant, en cada punt, quina és la muntanya que s'hi veu (Serra de Marina, Montseny, Sant Llorenç, Montserrat, Tibidabo).
Mentre estava allà, gaudint de la vista i menjant la poma habitual, ha arribat un cotxe. Era el guàrdia forestal que vigila des de la torre. Li he demanat, sense gaire esperança, si m'hi deixava pujar un momentet, però ha dit que estava prohibit. Llàstima. Devia ser impressionant, la vista des de dalt.
He intentat tornar per un altre caminet --de fet no recordava bé per quin havia vingut--, però després d'esgarrapar-me les cames he tornat enrere, he trobat el camí inicial, que he hagut de baixar a peu en més trams encara. Des de Can Coll m'he dirigit cap al camí de Can Borrell, pujant la carretera. Amb el plat petit, realment, és un gust, pedalar.
Total: 1.24 h., 15.76 km.
Fotos al Facebook
