Pujant i baixant al Forat del Vent

Des de la darrera entrada només havia sortit un parell de vegades, sortides curtes. Trobava a faltar la meva bici. Però la pluja continuada, el fred i el fang em paraven una mica. També les festes diverses trenquen la rutina i els bons costums.

Avui he tornat a treballar. I com que era divendres, he pensat que podia recuperar els bons costums. Això sí, no he gosat baixar la bicicleta al matí; a Sant Cugat plovisquejava, havia plogut tota la nit. Semblava una mica forassenyat sortir en bicicleta.

Tot el matí he estat atenta al cel. A estones semblava que volia sortir el sol; després s'ha tornat a tapar, però no ha plogut més. A les 2 he plegat i he tornat a casa, sense saber encara què faria. Al tren, veient que la temperatura tampoc era tan baixa, he decidit que sortiria en bicicleta, que si hi havia massa fang sempre estava a temps de tornar. I un cop decidit això ja he estat més contenta, amb un cuquet d'emoció a la panxa.

M'he vestit com si anés al Pol Nord. Dos parells de pantalons, polar i tapavents, buff, gorro en lloc del casc, guants, dos parells de mitjons gruixuts. Abans de Can Borrell ja he començat a treure'm roba, m'estava ofegant.

He decidit fer el camí més obert que conec, de la banda de Collserola, el que suposava tindria menys fang. Pujar al Forat del Vent per Can Catà i tornar per la Font dels Caçadors i Can Cerdà.

Cel gris, que amortia els sorolls. Ni un ànima. Només, molt de tant en tant, algú que corria, solitari, com jo. El camí millor del que em pensava. El cel tapat i el silenci imposaven una mica i em feien pedalar com si algú em perseguís. A l'alçada de Can Codina m'han rebut dos galls, barallant-se per veure quin cridava més fort. Als camps començaven a sortir els brots dels cereals. És un dels punts del recorregut que més m'agrada, aquell.

He arribat a la cruïlla amb el GR i l'A05 que porta al Forat del Vent sense parar. Allà he begut aigua i he continuat endavant, pujant fins a la carretera de Cerdanyola, i allà agafant el trencall cap a Can Ferrer. Aquest tram tenia força fang, i començava a bufar un vent glaçat, però donava
gust, pedalar.

Forat del Vent. Al cim de Sant Llorenç hi havia neu; Barcelona s'estenia sota el mantell gris, el mar amb prou feines es veia.


El tram de carretera ha estat el pitjor. Les pistes quedaven protegides del vent. En canvi a la carretera el vent bufava fort, i evidentment en contra. Però de seguida he arribat a Casa Juaco, on havia de començar a baixar. M'he abrigat bé i he començat els 10 km de baixada. A l'alçada de Can Cerdà he deixat la pista i m'he dirigit a la carretera de Cerdanyola, per no haver de baixar fins a Can Coll i tornar a pujar. Des d'allà a Can Borrell és un moment. Ni a Can Borrell hi havia gent; ha estat el primer cop des que torno a la tarda que no he trobat ningú pels voltants del restaurant ni al Pi del Xandri.

El dia s'allarga. He arribat a 3/4 de 6, amb força llum, malgrat els núvols. 25 km en dues hores, intensos, que s'han fet notar quan he baixat de la bicicleta. No estic acostumada a pedalar sense parar. Però he arribat a casa satisfeta, sentint-me bé.

Cap a la Font dels Caçadors

Aquest matí he decidit provar un camí que encara no havia fet mai, pujant cap al Tibidabo. La Neus me'n va parlar, d'aquest camí i he pensat que podia mirar fins a on arribava, i calcular els temps i les distàncies. Al plànol he marcat les cruïlles amb lletres i he posat els quilòmetres de punt a punt.

He sortit de la Plaça Rotary (punt A) a 3/4 de 8 cap a Can Borrell per B06.
Arribant a Can Borrell he agafat el trencall a l'esquerra, per la pista B02, cap a la Carretera de Cerdanyola.
La pista arriba a la carretera de Cerdanyola (punt B), després de 3.46 km. D'aquí a l'àrea de lleure de Can Coll (punt C) hi ha 2.1 km de baixada per la carretera.

A l'àrea de Can Coll, en lloc d'agafar el camí habitual, cap a Can Canaletes, he anat cap a la dreta, per A13, cap a Can Cerdà.
Mig quilòmetre més enllà he trobat la primera bifurcació. Cap a la dreta, un camí de passejada, cap a Flor de Maig i Can Borrell. Cap a l'esquerra, seguia la pista A13, cap a Can Cerdà / Font dels Caçadors.
He seguit endavant per A13. El camí era força agradable, no feia gaire pujada. Pins blancs, per sota, alzines i roures. M'ha fet gràcia trobar, en una clariana del bosc, un banc, com si fos un lloc habitual per seure a descansar.

1.5 km des de Can Coll he trobat una cadena al camí. A l'esquerra una casa, amb un rètol que deia "Casal Social Virgen de Lourdes. Fundación Can Cerdà". A continuació, una gran propietat, vallada, amb un molí a dalt de tot, i una casa molt gran. Segons el plànol, podia tractar-se de la Torre Gresa.

Pocs metres després, bifurcació (punt D) cap a Can Cerdà a la dreta i Font dels Caçadors / Serra d'en Fotjà / Can Valldaura cap a l'esquerra, per A11.
He agafat el camí cap a la Font dels Caçadors. Uns 100 m. més enllà una altra cadena, on s'acabava la propietat --suposadament Torre Gresa--. A partir d'aquí han començat les pujades molt fortes, que fins i tot amb el plat petit costaven molt de pujar. Ni un ànima. Feia estona que no trobava ningú.

600 m. més enllà un altra bifurcació (punt E). Dreta, pujada cap a Can Valldaura. Esquerra, seguia la pista cap a Font dels Caçadors / Turó de l'Ermità / Portell de Valldaura. Segons el plànol, de fet, la font dels Caçadors devia estar allà mateix, a la cruïlla. Sabent-ho, el proper cop miraré de trobar-la.
Començava a estar una mica cansada de tanta pujada que no duia enlloc, aparentment. He decidit continuar una mica més i si no trobava res, deixar-ho estar.

600 m. més enllà he decidit parar (punt F). Al davant tenia una pujada endimoniada, que semblava no tenir fi. Mirant el plànol suposo que devia ser la pujada de la Serra d'en Fotjà, per l'A10. Com que no sembla molt lluny del punt on he acabat avui, i arriba a la carretera de Cerdanyola, el proper dia intentaré arribar-hi. Un cop a dalt, baixant cap a Can Coll, em trobaré el Portell de Valldaura i el Mirador de Cerdanyola.

De baixada, en lloc d'anar pel mateix lloc, he agafat el trencall cap a Can Cerdà, perquè surt a la carretera de Cerdanyola, una mica més amunt d'on comença el camí de Can Borrell. He pensat que així no hauria de fer la pujada per la carretera, des de Can Coll. Les baixades fins al trencall de Can Cerdà gairebé han estat pitjor que les pujades.

La pujada des de la cruïlla fins a Can Cerdà no era gaire forta; Can Cerdà (o Sardà, com posava al rètol) és un restaurant dels molts que hi ha a la carretera de Cerdanyola, carns a la brasa i cargols. He fet un parell de quilòmetres del Camí de Can Cerdà, fins arribar al punt G, inici del camí de Can Borrell. Des d'allà a la plaça Rotary són 3.46 km, que la bicicleta ja fa tota sola.
He arribat a la plaça a 2/4 de 10, després de 16 km intensos. Un altre dia tornaré a provar-ho, intentant arribar a dalt de tot.