El dissabte 29 vaig fer una excursió per la part de platja dels Aiguamolls. La platja de Sant Pere Pescador és impressionant, com va dir el Guillem, sembla un desert, perquè fins que no puges una mica no veus el mar, només sorra i més sorra, fins a on arriba la vista.
La ruta, inicialment, és la mateixa que havia fet tots els dies, que ja em sabia gairebé de memòria. Des de l'Escala fins a Sant Martí d'Empúries pel camí de ronda. De Sant Martí, per la carretera, fins al trencall que porta a Cinc Claus, indicat amb un dels rètols verds de la ruta cicloturística.
Després de Cinc Claus, uns quants quilòmetres entre camps i més camps, fins a l'Armentera. Poc després de l'Armentera --no arriba a un quilòmetre-- hi ha la cruïlla que porta a Viladamat per un costat i a Sant Pere Pescador per l'altre. Vaig dirigir-me a Sant Pere Pescador, amb la idea de creuar el riu pel pont que havia vist al mapa i anar cap als aiguamolls.
El camí fins a Sant Pere va resseguint el Fluvià. Com l'altre banda, és un camí amb força còdols, i de tant en tant olor a clavaguera. El riu, això sí, és preciós. Em vaig parar a mirar el que pensava que eren troncs, i que van resultar ser carpes.
Quan s'arriba a Sant Pere segueixen les indicacions cap al centre urbà i la platja. Abans d'entrar al poble hi ha el punt d'informació dels aiguamolls, amb un plànol de la zona, amb les rutes que es poden fer. Així vaig descobrir que sense creuar el riu podia fer una ruta que el resseguia fins a la desembocadura, gairebé. Des d'allà seguia paral·lel a la platja, passant pels diversos camings de Sant Pere, fins al càmping de Las Dunas. La tornada, com que no vaig trobar un altre camí, per la carretera.
Com que no tenia clar que a l'altra banda del riu trobés un camí de bici vaig decidir provar aquesta ruta. El riu, en aquest sector, encara era més maco, no sé perquè. El camí inicial paral·lel a la platja una mica incòmode, perquè hi havia molta sorra, i la bicicleta no avançava. Després, però, es va convertir en una meravella de camí, llis i dur, però amb una capa de sorra fina que feia un plaer el pedalar. A un costat, els càmpings. A l'altre, el mar al fons, i al mig, les dunes, amb la vegetació típica de les dunes. També vaig trobar uns quants prats amb vaques, unes vaques blanques, que cridaven l'atenció, al costat de la platja. Al fons dels prats, tocant a la platja, es veia una extensió de color blavós, que no sé quin tipus de planta devia ser.
Quan vaig arribar al càmping Las Dunas el camí es va convertir en un estret sender, amb espai just per la bici, envoltat de plantes. Sort que no eren esbarzers. Des d'allà s'agafava la carretera cap a Sant Pere, que tornava a portar al punt d'informació. I des d'allà, tornar a l'Escala pel mateix camí.
Total: 35 quilòmetres, un parell d'hores, més o menys. Si no s'agafa la carretera --es pot tornar pel camí dels càmpings-- es pot fer perfectament amb nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada