Bicicletant: Carenejant Collserola de turó en turó

Avui he sortit disposada a fer molts quilòmetres, desafiant els elements, que d'entrada semblaven estar en contra. El cel molt tapat, i força fred. Per un cop, he sortit equipada com cal, amb cangur i jersei. No tenia gaire clar què volia fer, tret de que volia intentar trobar el rètol del Forat del Vent, que se'm resisteix.

Així, a les 8 del matí he enfilat el camí de Can Borrell. Havia plogut, el bosc ha recuperat els seus colors, un cop ha desaparegut la capa de pols que ho cobria tot. Del terra, humit i tou, pujava sentor de terra mullada. Era un plaer pedalar.

Com que tenia por que es posés a ploure, he procurat avançar ràpidament. A Can Borell he agafat el trencall cap a la Carretera de Cerdanyola i l'Àrea de lleure de Can Coll. 6.05 km.

A l'àrea de Can Coll encara no plovia. He continuat per A09 cap a Can Codina. El terra, encatifat de vermell, era preciós. Olor a humitat, a pluja. De Can Codina cap a Can Catà, Sant Iscle i Can Lloses. Fins aquí el camí és còmode, força baixada, i la pujada que hi ha és suau. A partir de Can Lloses comença la pujada, encara que és fa força bé, fins a la carretera de Cerdanyola, BV 1415. 5.43 km.

A partir d'aquí, en lloc d'agafar la pista que va cap a Can Ferrer, he continuat per la carretera. En aquest tram es puja bé, perquè hi ha un camí lateral, no cal anar per la via. Puja durant un tram, i després comença a baixar, fins a la cruïlla que porta a Barcelona o Cerdanyola. Llavors comença la pujada, que és una mica forta.

Es passen els miradors d'Horta i Montbau, que permeten descansar. Sort que no hi havia circulació, perquè el camí lateral s'havia acabat feia estona. Pujant fins al km. 8 de la carretera, al restaurant Casa Juaco. 3.50 km (aquesta distància és aproximada, perquè el comptaquilòmetres de la bici no funciona bé. Potser era una mica més).

Mentre pujava anava mirant a banda i banda, per si veia el rètol del Forat del Vent. No hi havia

manera. Això sí, després de Casa Juaco hi ha un altre edifici, amb un rètol, en bastant mal estat, que diu "Bar Mirador Forat del Vent". Sembla que el rètol està entre els quilòmetres 7 i 8, així que em faltava poc per arribar-hi. Com que he deixat la carretera uns 500 m. més enllà, potser estava just després. Hauré de tornar a pujar-hi.

Des de Casa Juaco se segueix uns 500 m. per la carretera, fins que es troba, a l'esquerra, la pista B03, en direcció Passeig de les Aigues / Rabassada. A la dreta es puja a Can Valldaura. Com que veig que allà hi ha el Turó de Valldaura, on sé que hi ha una de les torres de vigilància de Collserola --tinc la intenció de trobar-les totes-- vaig cap allà. Uns metres endavant un rètol que indica "Àrea d'activitat naturalista. Prohibit el pas a bicicletes" em detè. Però em sap greu no arribar a la torre, que puc veure dalt del turó, així que he lligat la bici al rètol i he començat a caminar, menjant-me el pastís que portava per esmorzar.

La vista era impressionant, i la pujada també. Sort que no s'hi podia pujar en bici. He arribat a dalt, he investigat una mica --sortien més camins, des d'allà-- i he tornat a baixar. Plovisquejava, feia fred, i patia per la bicicleta. Per sort, l'he trobat on l'havia deixat. Tampoc sé qui podia passar per allà amb una eina per trencar la cadena, la veritat.

He reprès el camí B03, en direcció Passeig de les Aigues, i de seguida he trobat una cruïlla amb tres possibilitats. B01, que en una direcció continuava cap al Passeig de les Aigues i enrere pujava la Turó de la Magarola i el Pas del Rei i B12 (no deia el número) cap al Turó de Sant Cebrià i Santa Maria. Primer he intentat pujar a la Magarola, però tampoc es podia anar en bici, i m'ha fet mandra tornar-la a lligar, així que he tirat cap al Turó de Sant Cebrià. Estava disposada a fer tots els turons possibles, aquest matí.

La pujada és forta, però no gaire llarga. El camí, preciós, amb el terra d'un vermell pujat, per les fulles mullades. Arbres diferents dels que estic acostumada a veure. El turó de Sant Cebrià és petit, s'arriba a una clariana i s'ha de tornar enrere, cap al de Santa Maria. Després es pot continuar cap al Turó de la Font Groga i la Serra d'Agudells, o baixar a Vista Rica. Per continuar amb els turons, he agafat el primer camí. Pujada suau, molt humit i tancat. Al final, un altre camí --corriol-- que baixava a Vista Rica. 3.61 km des de Casa Juaco, sense comptar la pujada al Turó de Valldaura, que no crec que fos gaire llarga.

A Vista Rica plovia amb ganes i feia fred. M'he posat el jersei i el cangur. No sabia per on tornar. Em feia gràcia tornar a fer la Carretera de les Aigues --ara Passeig de les Aigues--, que vam fer dissabte amb quatre mares de l'escola. De Vista Rica a la baixada cap al Passeig hi ha poc tros, una mica d'Arrabassada, fins a la cruïlla amb el Tibidabo. A la carretera del Tibidabo, a uns 300 m. de la cruïlla hi ha una esplanada a l'esquerra, on comença el camí forestal dels Jardins del Viver de Can Borni. És una baixada llarga, que dissabte vam fer de pujada. A mig camí estan els Jardins, que obren el cap de setmana. Al davant hi ha una font, on dissabte vam refrescar-nos, després de preguntar a uns homes grans que hi havia si l'aigua era bona.

S'arriba al Passeig. Uns metres a l'esquerra està el pàrquing del Pla de les Maduixeres, on comença el Passeig. Jo he girat cap a la dreta, per dirigir-me al Funicular de Vallvidrera. És un passeig molt agradable, sencer són gairebé 9 km. plans, amb la vista de Barcelona. Els dies clars deu ser preciós. 6.10 km.