De Barcelona a Vilassar

Darrer dia de vacances. Com que tenia tot el temps del món, havia deixat per avui l'excursió més llarga, resseguir la costa fins a on pogués. La previsió del temps no era gaire bona, però com que sóc una dona amb sort, els núvols i la pluja s'han compadit de mi i fins i tot m'han permès banyar-me. De tota manera, perquè hi hagués una mica de tot, quan tornava ha començat a ploure i no ha parat fins a Barcelona.

He baixat del tren a les Tres Torres i he anat fins a la Diagonal. Havia estudiat la xarxa de carrils bici de Barcelona, i sabia que podia seguir la Diagonal i baixar després cap al mar. He començat a pedalar a les 9.20. Força trànsit de bicicletes, per la Diagonal. En alguns punts, massa i tot. Era incòmode. He girat al Passeig de Sant Joan, i he baixat per la calçada. D'entrada em feia una mica de por, però he vist que era un carril ample, en cap moment he tingut sensació de perill.

Passeig Pujades fins a Marina i el Port Olímpic, i d'aquí, cap al Fòrum, pel camí que segueix les platges de Barcelona, que ja coneixia dels altres cops. Sant Adrià, amb les seves fàbriques, Badalona --he descobert que es pot anar pel costat de la platja, no cal passar per la carretera--.

A Badalona he travessat el Pont del Petroli, una passarel·la sobre el mar, que han rehabilitat i han incorporat al Passeig Marítim. Fa una certa impressió, passar-hi per sobre.

Després de Badalona s'arriba de seguida a Montgat, el punt on havia parat les altres vegades. He pensat que, tot i que la circulació de bicis està prohibida, un dia de cada dia ningú diria res, si hi passava. He fet el quilòmetre de passeig amb compte, vigilant per si hi havia policia. Al final del passeig hi ha un caminet de fusta, que havia vist en alguna foto. A meitat ja hi ha un rètol que informa que el passeig marítim està en obres, i no es pot passar. No he fet cas i he continuat, però uns metres més enllà he hagut de parar. Estava tallat. He tornat enrere, buscant un lloc per passar sota la via, i com que no he trobat altre opció, he continuat per la N-II. Déu n'hi do. Fa impressió, amb els cotxes que passen rabent pel teu costat --almenys és la sensació que dóna--.

2 km. més enllà, el Masnou. Es pot tornar a agafar el carril bici. A partir d'aquí comença una pista de terra, amb arbres, bancs, espais per fer gimnàstica, fonts. Està preparat per l'activitat esportiva.

A les 12 he arribat a Ocata, després de recórrer 29 km. He pensat que era hora de parar una mica. M'he assegut a la platja, he menjat tranquil·lament la poma i per fer la parada més completa, he aprofitat per banyar-me. Pel camí havia vist que hi havia bandera vermella, així que he anat amb compte. Molta ressaca, ha estat un bany ràpid, per acomiadar-me del mar. Això sí, l'aigua estava boníssima.

He continuat cap a Premià. A partir d'aquí comença una zona de dunes, "Les Dunes del Maresme", un espai que estan recuperant. Entre aquesta zona i la via del tren les bicicletes han obert un petit sender; l'altre opció, que suposo seria la correcta, és anar pel camí de la platja, però hi ha molta sorra i la bicicleta no pot avançar, en molts trams. Uns 3 km. més enllà s'arriba a la Platja de Ponent de Vilassar. Aquí ja no hi ha dunes ni sender, només platja. M'he sentit incapaç d'arrossegar la bicicleta per la platja, per arribar a no sé on --no em sona que hi hagi carril bici de cap tipus fins a Mataró. A més, era gairebé la 1, havia fet 34 km., i veia el cel cap a Barcelona, cada cop més negre. He decidit que ja era hora de tornar.

La tornada ha estat diferent. Havia fet l'anada amb vent en contra, bastant cansat. Em consolava pensant que a la tornada seria a l'inrevés. I sí, la bicicleta semblava que volés. He arribat a anar a 30 km/h., em semblava impossible. He tornat a parar a la platja d'Ocata, a l'"Últim Xiringuito". Asseguda a la passarel·la de fusta, de cara al sol --per darrera el cel estava cada cop més negre-- he fet el vermut.

A Barcelona he canviat --sense voler-- el recorregut. He agafat Marina i he anat pujant, fins a la Gran Via. Allà he tornat a agafar el Passeig de Sant Joan fins a Aragó / València, i he acabat agafant el tren a Provença, a les 3 de la tarda. Gairebé 6 hores de bicicleta, 64 km.