Mirador de l'Arrabassada

Avui era el meu primer dia de vacances tota sola. Tinc plans ciclistes, per aquesta setmana, però la previsió del temps em preocupa una mica. De moment, s'ha comportat, i he pogut sortir aquest matí, quan els nens han marxat a l'institut.

Avui havia d'enfrontar-me a un repte, que ens vam posar dissabte la Neus i jo. Havia de pujar a l'Arrabassada des de Sant Medir, per Can Puig. La setmana passada el vaig fer dos cops, aquest camí, però de baixada. No se m'hauria acudit pujar-hi si la Neus no hagués dit que era un repte que tenia. No podia ser menys, jo, com vaig dir fa uns dies, sóc envejosa de mena.

He sortit a les 10, una hora molt decent. Mig sol, mig núvol, a les baixades sense sol feia fresca. He anat fins a Sant Medir en un moment. Realment, hi ha una gran diferència entre pedalar a primera hora o una mica més tard, no sé perquè, el cos respon molt millor.

He deixat Sant Medir enrere, com el dia que vaig pujar al Mirador de la Font Groga. Avui, en lloc de girar cap a B10, he continuat per B05, en direcció Can Puig / Carretera de l'Arrabassada. És un camí asfaltat, sobretot el primer tram, fins a Can Puig. Em sembla que si no estigués asfaltat no hauria estat capaç de pujar-hi.

He començat a pujar. 720 m. fins a Can Puig i 830 m. fins a l'Arrabassada, segons vaig anotar l'altre dia. Avui, tenia prou feina amb recuperar l'alè, com per dedicar-me a mirar els metres. El primer tram és el més fort; he hagut de parar 2 cops, per respirar. Mal de panxa, mal als pulmons, el que tenia millor era les cames.

He arribat a Can Puig. Ara ja sé que és l'antiga Ciudad de los Muchachos, una mena d'orfenat-residència del franquisme. Els edificis que es van construir els anys 40-50 estan abandonats, però Can Puig, la casa original, és un centre de desintoxicació. He pensat que el pitjor havia passat, i he continuat endavant. No sé si era pel cansament acumulat, o perquè realment no és menys fort, però els 800 m. aquests se m'han fet eterns. Era un autèntic port de muntanya, pujada, gir de gairebé 180º, pujada. I així un cop i un altre. He començat comptant-les, però al cinquè gir m'he cansat i m'he concentrat en arribar a dalt.

L'últim tram, amb la vista de la carretera al fons, es fa millor. He trigat mitja hora de casa a Sant Medir i mitja hora més per pujar fins a l'Arrabassada. Sembla increible, mitja hora per fer un quilòmetre i mig.

Un cop he recuperat l'alè, he decidit que seguiria l'Arrabassada cap a Barcelona fins al Mirador de l'Arrabassada. La ciutat estava força tapada, en canvi, la zona del Tibidabo es veia ben neta. És impressionant, la vista des del mirador. Com que feia sol, i jo tenia una mica de fred, m'he estirat en un banc i m'he menjat el tros de pastís que portava --un luxe d'esmorzar, avui--.

Després d'esmorzar he desfet part del camí fet, fins a Vista Rica. He pensat que provaria com era la pista B04 / B10 que l'altre dia, per anar a la Font Groga, no havia agafat. Baixada, baixada, i més baixada. A més, era una zona semiurbana, amb cases i noms de carrer. He pensat que pujar això seria tan o més terrible que la pista que havia fet abans. No hi ha dubte, si vull tornar a pujar al Tibidabo o a la font groga tornaré a agafar la drecera de l'altre dia.

Finalment he arribat a Sant Medir. Feia més aviat fred, sobretot en els trams a l'ombra. De seguida m'he trobat a Sant Cugat, satisfeta d'haver fet el que m'havia proposat. Ara, no sé si tornaré a pujar-hi, necessito entrenar-me una mica més.