dijous, 3 de setembre del 2009

Al Forat del Vent


Dimarts vaig fer una sortida breu, a Sant Medir, per comprovar si encara era capaç de fer pujades. Vaig veure que hi arribava sense gaire dificultat, així que ahir vaig decidir pujar al Forat del Vent, un lloc de nom emblemàtic, però que no sabia ben bé què era. De fet, hi volia anar perquè la Clara, amb uns amics, hi havia pujat, i jo no volia ser menys (sóc envejosa de mena).



Vaig estudiar el el plànol que porto sempre amb mi; comença a ser difícil, perquè s'ha mullat molts cops, i de doblegar i tornar a doblegar està tot trencat. També portava el de Collserola en btt, que quan t'hi acostumes va bé, perquè indica tots els trencalls, amb els rètols que hi ha.

Primer de tot he de dir que no vaig arribar a veure aquest preciós rètol, que he "robat" al fòrum de Cicloturisme català. Ara que sé que hi és, intentaré trobar-lo.

Per pujar al Forat del Vent, des de Sant Cugat, hi ha, almenys, tres camins possibles. Crec que jo ahir vaig escollir la millor opció, perquè en cap moment vaig haver de fer una pujada gaire forta; això sí, pujava sense parar, girant i girant.

Inici, com sempre, a la plaça Rotary.

Per B06 fins a la cruïlla de Can Borrell i la pista que porta a la carretera de Cerdanyola (B02).

Per B02 fins a l'àrea de lleure de Can Coll.

Allà vaig haver de decidir quin camí agafava, perquè es pot pujar per Can Codina, Can Catà, etc. (A09) o per la dreta, cap a Can Cerdà, Font dels Caçadors (A13). Com que aquest segon ja l'havia provat i recordava les fortes pujades, vaig agafar el de Can Codina, que és molt agradable.

Se segueix fins a la cruïlla amb A05, que cap a l'esquerra indica Can Canaletes i Cerdanyola i a la dreta Can Catà i Sant Iscle. S'agafa el trencall a la dreta, cap a Can Catà.

A l'entrada del bosc de Can Catà s'ha de tornar a decidir. Es pot continuar per la mateixa pista A05 o entrar al bosc i pujar per la pista A14, que queda poc després d'entrar-hi, girant a l'esquerra. Com que entrar al bosc quan està tancat no m'agrada --em fa una mica de por-- vaig continuar la pista A05 cap a Sant Iscle.

Poc després de Sant Iscle hi ha un trencall a l'esquerra, cap a Can Fermí, que no vaig agafar. Es continua per la mateixa pista A05 cap a Can Lloses i el Forat del Vent. Molt poc després venen 400 m. plans, amb el terra encatifat de pinassa i altres fulles. Al final d'aquest tram hi ha un camí amb una tanca, que enllaça amb l'A14, que ve des del bosc de Can Catà. El rètol indica, si no recordo malament, Portell de Valldaura i Turó d'en Fotjà. No el vaig agafar, perquè jo volia continuar per l'A05, cap al Forat del Vent.

A l'esquerra es deixa Can Lloses i se segueix durant gairebé 2 km, fins arribar a la carretera d'Horta. En lloc de seguir la carretera, es gira a la dreta per la pista particular de Can Farré fins a l'A04, que s'agafa cap a la dreta, direcció Portell de Valldaura / Serra Fotjà. En algun moment d'aquest tram, de sobte s'arriba a dalt i apareix Barcelona, impressionant. Em va impressionar molt sobretot perquè no m'ho esperava.

S'arriba de nou a la carretera d'Horta, i aquesta vegada si que se segueix, amb Barcelona a l'esquerra, fins que es torna a trobar una pista, que surt darrere d'un restaurant. És un punt una mica dubtós, que no estic segura què indicava. Segurament Turó de l'Ermità / Font dels Caçadors / Can Cerdà, a on s'arriba per A10, en baixada constant i molt forta.

És el camí que jo havia intentat fer un dia de pujada, per arribar a la Font dels Caçadors. Després d'una baixada llarga s'arriba a una cruïlla. A la dreta, segueix A10 cap a Can Catà i Turó de l'Ermità, passant una tanca. A l'esquerra, s'enllaça amb A11, cap a Font dels Caçadors / Can Cerdà. Jo vaig agafar aquest segon trencall, perquè sabia que des de Can Cerdà arribaria a la carretera de Cerdanyola una mica més amunt de l'accés al camí de Can Borrell.

Vaig seguir l'A11 cap a Can Cerdà, passant, suposadament, per la Font dels Caçadors. Aquest cop m'hi vaig fixar, a veure si trobava alguna pista. A l'alçada de la Torre Gresa (el que jo crec que és la Torre Gresa) hi ha una altra cruïlla, cap a la dreta baixa a Can Coll, per A13. Cap a l'esquerra, va cap a Can Cerdà i la carretera de Cerdanyola. S'hi arriba de seguida, i llavors són pocs metres de carretera de baixada, fins al camí a Can Borrell, que és tan conegut que sembla com si pedalés per casa.

Total: 24 km, 2 hores de bici, 2.30 reals, perquè em vaig haver de parar molt per mirar el mapa.

3 comentaris:

Núria ha dit...

Molt interessants les teves passejades. Estic segura que tornaràs carregada d'energia i ben renovada. M'agradaria acompanyar-te, llàstima de les distàncies, tot i que veig que per tu no són tant importants!

Maria Fuster Foz ha dit...

Hola Magda
Jo soc una de les que surt a les fotos de l'enllaç que poses a "Cicloturisme Català"
Resulta que visc a Sant Cugat i m'acabo de comprar una BTT (fins ara només feia carretera).
Buscant rutes des de Sant Cugat, m'he trobat amb el teu bloc i m'ha fet molta gràcia trobar la referència al nostre cartell.
Et guardo a "favoritos" perquè penso aprofitar alguna ruta.
Pregunto: Com es pot aconseguir aquest mapa que poses?
Gràcies i potser ens veiem pedalant

Córrer i llegir ha dit...

Com que no estic acostumada a tenir comentaris no m'havia adonat del teu, perdona'm!
Sabent que les meves rutes poden ser útils, intentaré fer-les una mica millor, com ho feia al començament. Ara ja era més un exercici literari que un blog de rutes.
El mapa és d'un llibre que es diu Parc de Collserola en bicicleta de muntanya, de Probike. Jo el tinc escanejat a trossos, si vols te l'envio per correu, encara que val la pena tenir la guia, també.
A veure si ens trobem algun dia per la muntanya, hi ha poques dones, la veritat, i a més, així com els homes van en grups, nosaltres tenim més tendència a anar per lliure.
Que gaudeixis de la teva bici de btt, jo també me'n vull comprar una, en algun moment.

Marga