He sortit quan faltava poc perquè toquessin les 7. Encara no havia sortit el sol, que s'insinuava darrere les colines. El cel estava una mica tapat, feia fresca, en algun moment he trobat a faltar uns pantalons llargs. La gent habitual, que em trobo quan surto a les 6, ja tornava.
No tenia cap pla, i la bicicleta m'ha portat cap a Sant Medir. Avui m'he proposat pujar els pendents sense aixecar-me del seient. En algun cas ho he aconseguit, en altres ha estat impossible, em quedava parada.
He arribat a Can Borrell en un moment, poc més de 4 km. D'allà a l'esplanada de Can Gener s'ha de creuar 5 vegades un rierol, que fins fa poc portava aigua. Saber el que et trobaràs fa el camí més fàcil. Rierol, pujada, tram pla, rierol, pujada... i així, 5 vegades.
A l'esplanada de Can Gener m'he parat, com sempre, a beure aigua, respirar, mirar al voltant. És un lloc molt tranquil. De sobte he decidit provar el camí que surt des d'allà, que no havia provat mai. Un tram pla, agradable, una cadena i de seguida una forta pujada, que m'ha portat al restaurant de Can Gener o Janer, una masia que devia ser preciosa.
A Can Gener m'he trobat els rètols que em guien per la muntanya.
Un indicava el Pantà de Can Borrell i l'altre Sant Medir. El camí cap al pantà començava amb una forta pujada; com que no sabia que em trobaria, he decidit deixar-ho per una altra ocasió, amb més temps, i he agafat el camí cap a Sant Medir. No he hagut de fer ni un quilòmetre, i m'he trobat a la carretera que arriba a Sant Medir des de l'Arrabassada.
A Sant Medir, ni un ànima. He esmorzat la meva poma, he caminat una mica pels voltants i he tornat cap a casa, 14.5 km, 1 hora de recorregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada