dissabte, 8 d’agost de 2009

Cap a la Font dels Caçadors


Aquest matí he decidit provar un camí que encara no havia fet mai, pujant cap al Tibidabo. La Neus me'n va parlar, d'aquest camí i he pensat que podia mirar fins a on arribava, i calcular els temps i les distàncies. Al plànol he marcat les cruïlles amb lletres i he posat els quilòmetres de punt a punt.

He sortit de la Plaça Rotary (punt A) a 3/4 de 8 cap a Can Borrell per B06.
Arribant a Can Borrell he agafat el trencall a l'esquerra, per la pista B02, cap a la Carretera de Cerdanyola.
La pista arriba a la carretera de Cerdanyola (punt B), després de 3.46 km. D'aquí a l'àrea de lleure de Can Coll (punt C) hi ha 2.1 km de baixada per la carretera.

A l'àrea de Can Coll, en lloc d'agafar el camí habitual, cap a Can Canaletes, he anat cap a la dreta, per A13, cap a Can Cerdà.
Mig quilòmetre més enllà he trobat la primera bifurcació. Cap a la dreta, un camí de passejada, cap a Flor de Maig i Can Borrell. Cap a l'esquerra, seguia la pista A13, cap a Can Cerdà / Font dels Caçadors.
He seguit endavant per A13. El camí era força agradable, no feia gaire pujada. Pins blancs, per sota, alzines i roures. M'ha fet gràcia trobar, en una clariana del bosc, un banc, com si fos un lloc habitual per seure a descansar.

1.5 km des de Can Coll he trobat una cadena al camí. A l'esquerra una casa, amb un rètol que deia "Casal Social Virgen de Lourdes. Fundación Can Cerdà". A continuació, una gran propietat, vallada, amb un molí a dalt de tot, i una casa molt gran. Segons el plànol, podia tractar-se de la Torre Gresa.

Pocs metres després, bifurcació (punt D) cap a Can Cerdà a la dreta i Font dels Caçadors / Serra d'en Fotjà / Can Valldaura cap a l'esquerra, per A11.
He agafat el camí cap a la Font dels Caçadors. Uns 100 m. més enllà una altra cadena, on s'acabava la propietat --suposadament Torre Gresa--. A partir d'aquí han començat les pujades molt fortes, que fins i tot amb el plat petit costaven molt de pujar. Ni un ànima. Feia estona que no trobava ningú.

600 m. més enllà un altra bifurcació (punt E). Dreta, pujada cap a Can Valldaura. Esquerra, seguia la pista cap a Font dels Caçadors / Turó de l'Ermità / Portell de Valldaura. Segons el plànol, de fet, la font dels Caçadors devia estar allà mateix, a la cruïlla. Sabent-ho, el proper cop miraré de trobar-la.
Començava a estar una mica cansada de tanta pujada que no duia enlloc, aparentment. He decidit continuar una mica més i si no trobava res, deixar-ho estar.

600 m. més enllà he decidit parar (punt F). Al davant tenia una pujada endimoniada, que semblava no tenir fi. Mirant el plànol suposo que devia ser la pujada de la Serra d'en Fotjà, per l'A10. Com que no sembla molt lluny del punt on he acabat avui, i arriba a la carretera de Cerdanyola, el proper dia intentaré arribar-hi. Un cop a dalt, baixant cap a Can Coll, em trobaré el Portell de Valldaura i el Mirador de Cerdanyola.

De baixada, en lloc d'anar pel mateix lloc, he agafat el trencall cap a Can Cerdà, perquè surt a la carretera de Cerdanyola, una mica més amunt d'on comença el camí de Can Borrell. He pensat que així no hauria de fer la pujada per la carretera, des de Can Coll. Les baixades fins al trencall de Can Cerdà gairebé han estat pitjor que les pujades.

La pujada des de la cruïlla fins a Can Cerdà no era gaire forta; Can Cerdà (o Sardà, com posava al rètol) és un restaurant dels molts que hi ha a la carretera de Cerdanyola, carns a la brasa i cargols. He fet un parell de quilòmetres del Camí de Can Cerdà, fins arribar al punt G, inici del camí de Can Borrell. Des d'allà a la plaça Rotary són 3.46 km, que la bicicleta ja fa tota sola.
He arribat a la plaça a 2/4 de 10, després de 16 km intensos. Un altre dia tornaré a provar-ho, intentant arribar a dalt de tot.