El bosc de Can Catà

He sortit a les 8. Amb el pas dels dies la temperatura al matí va baixant, cada cop dóna més gust sortir a aquesta hora, amb la llum de l'alba --el sol ja surt cap a 1/4 de 8--.

M'he dirigit cap a Can Borrell. 4 km des de casa a la cruïlla de Can Borrell amb la pista cap a la carretera de Cerdanyola (B02). He agafat aquesta pista, amb la idea d'anar cap a Can Catà. Quan he arribat a la carretera de Cerdanyola (5.30 km.) he pensat que intentaria trobar un camí alternatiu per anar a Can Coll, un que es pugués fer sense baixar per la carretera, per poder fer amb els nens. He agafat el camí que hi ha allà mateix, sense creuar la carretera, però de seguida ho he deixat còrrer. Arriba a Flor de Maig, i si vols continuar el camí has de pujar un pendent molt bèstia, que juraria havíem baixat un dia. No val la pena.

He continuat pel camí tradicional, baixant per la carretera fins a l'àrea de lleure de Can Coll. Avui no portava casc i com que m'hi he acostumat em sentia desprotegida.

Des de l'àrea de lleure he seguit per B09, cap a Can Codina. M'he trobat un matrimoni que trobo sovint, per aquells paratges. Sempre estan asseguts en algun marge, i la senyora, vestida invariablement amb una bateta d'estar per casa, m'ha animat, com fa sempre, dient: "Ole las mujeres deportistas" o una cosa semblant (sempre diu coses així, té una clara consciència de gènere, em fa molta gràcia).

A la cruilla de B09 / B05 (9 km) -- Can Catà a la dreta, Cerdanyola cap a l'esquerra, he seguit cap a Can Catà. No tenia gaire clar que faria quan arribés. La Neus m'havia dit que encara que semblés tancat la reixa no estava tancada, només calia empényer. De tota manera, em feia una mica d'angunia, fer-ho. He tingut sort, quan he arribat (9.54 km.) m'he trobat les portes obertes de bat a bat, i uns quants cotxes a dins. Ni un ànima.

Un rètol indicava que no estava permès anar en bicicleta, així que he entrat caminant. Uns 20 m. més enllà he pensat que feia el ximple, no hi havia ningú, la pista era ampla i ben plana, segur que no molestava ni feia res malbé, si anava en bici, així que he continuat muntada, pedalant a poc a poc.

De seguida he trobat una cruïlla, que indicava la font nova i la font vella, per B10. El camí cap a la font vella baixava una mica, el de la font nova semblava pla, cap a l'esquerra. A més, tenia una indicació amb el número 1, així que he pensat que la ruta començava allà.

No sé com descriure el camí. Era molt curt, 10.46 km a la font nova. Silenci absolut, arbres immensos, centenaris. Mai havia vist pins tan alts i amb el tronc tan recte. Alzines molt altes, també, i altres arbres del mateix estil. Un bosc vell, preciós.

El camí acabava a una clariana amb la font nova al fons. La font no rajava, i no tenia cap gràcia. Ara, l'entorn era impresionant. Una taula llarguíssima de pedra, amb un banc a banda i banda, pensada per dinars i berenars d'una gran família, o d'un grup d'amics, a l'ombra dels pins. Per una banda s'havia construit uns esglaons, com una mena d'amfiteatre. Ombrívol. Humit. El terra, amb una catifa de fulles. I els arbres que he intentat fotografiar, perquè es vegi la seva alçada.

He esmorzat allà i he tornat cap a casa, tranquil·lament. Em quedava la ruta cap a la font vella, però he pensat que la deixava per un altre dia, no volia gaudir de tot el bosc el primer dia.
Trobo que és un lloc relaxant, on t'hi sents bé. Com que tenia les cames una mica cansades d'ahir he tornat amb calma, posant el plat petit a la més petita pujada, i així he arribat la mar de bé.

A les 10 he arribat a casa. 1.30 h en bicicleta. 20.40 km.

Podeu veure les fotos a l'àlbum del Facebook.