Sant Feliuet de Vilamilans

He aconseguit arribar a l'ermita de Sant Feliuet!

Ho poso així perquè m'ha costat una mica, trobar-la, fent i desfent una part del camí un parell de cops --amb el que suposa per les meves pobres cames. Fa uns dies vaig explicar aquí mateix que ho havia intentat, però que no ho havia aconseguit. Avui he sortit de casa a 1/4 de 8, amb temps, ganes i un iogurt amb cereals a la panxa, per donar-me energies. 22º la mar d'agradables, un dia d'aquests d'estiu, de cel net, brisa suau. Un plaer, en resum.

He agafat el camí habitual, per anar cap al Camí dels Monjos. Ni un ànima. Si més no, no es veien. Això sí, sembla que ha començat la temporada de caça i tot el camí m'han acompanyat els trets, que trencaven l'harmonia del bosc.

Quan he arribat a Can Barata, en lloc de creuar la carretera per pujar al Coll de la Creueta, he tombat a l'esquerra i he baixat per la carretera cap a Rubí, gairebé 2 km. Abans havia preguntat a un home que passava si per allà s'anava a Sant Feliuet. M'ha dit que sí, que ho trobaria indicat. He anat baixant. He arribat a una rotonda i no sé perquè, he decidit que m'havia passat, que no estava indicat com m'havia dit l'home, així que he tornat enrere, pujant la carretera fins a Can Barata. 2 km de pujada suau i constant.

He pensat que faria el mateix camí que l'altre dia, arribant a Sant Feliuet per la Serra de Galliners, que era el que coneixia. M'he parat a menjar una poma al Coll de la Creueta. Mentre menjava he fet fotos als diferents arbres, perquè em feia vergonya no distingir les alzines i els roures. Amb les fotos i la Viquipèdia, crec que els sabré distingir. Això sí, he après que tots dos tenen glans.

Des del Coll de la Creueta a Sant Feliu hi ha 2,45 km. Un cop a dalt del Pujol Blanc, el punt més alt de la serra, tot és baixada --una baixada considerable, en alguns trams-- fins arribar a la carretera. Hi ha hagut un punt de bifurcació, quan suposava que faltava poc i allà m'he parat, fins que ha passat un home, molt oportú, a qui he pogut preguntar. He baixat fins a la carretera, i a l'esquerra he vist la rotonda on havia parat abans. Cap a la dreta, la rotonda que m'havia indicat l'home, des d'on trobaria el trencall cap a Sant Feliuet. Així ha estat. Deixant la rotonda a la esquerra, uns metres més enllà he trobat el camí cap a l'ermita, a la dreta. Per pujar-hi (no es veu des de la carretera) hi ha dos camins, un asfaltat i un altre de terra. Pocs metres de pujada i m'he trobat davant l'ermita, 15 km i 1.15 h des de casa.

L'ermita, pre-romànica, m'ha semblat preciosa. Com una petita joia enmig de la serra. Hi ha un xiprer que li fa companyia. Una font que no lliga gaire, feta de fa poc, que no raja. Una esplanada on se celebra l'aplec de Sant Feliuet. M'ha semblat un lloc perfecte per anar a passar la tarda, amb el berenar.

He tornat per la carretera. Per un moment he dubtat si arribar a Rubí, que des de la rotonda es veia, o tornar per on havia vingut. Finalment, pensant que la carretera de Rubí a Sant Cugat és bastant desagradable, he tornat a pujar la carretera fins a Can Barata, i d'allà a casa ha estat un moment. El millor de les tornades és que habitualment són de baixada, així que arribes descansat i fresc. Avui, a més, satisfeta d'haver aconseguit el meu objectiu.

Per veure les fotos podeu mirar l'àlbum del Facebook.