A les 8 del matí hem agafat el tren, la Cèlia, el Guillem i jo. A 2/4 de 9 ens posàvem en marxa des de la Plaça Catalunya, en direcció al mar. 24º, dia clar, amb alguns núvols que de tant en tant tapaven el sol.
Baixar les Rambles pel mig és un luxe que poques vegades es pot tenir. Ha de ser, com avui, un dia festiu, ben d'hora. El Passeig Colom també estava poc transitat, hem avançat a bon ritme.
Passeig Joan de Borbó cap al litoral. Aquí començava a haver més gent. El Passeig marítim de la Barceloneta, i tot el camí fins al Fòrum, passant per les diverses platges de Barcelona, ja començava a estar transitat. Gent en bicicleta i patins, gent caminant, famílies preparades per un dia de platja. Ens hem assegut en un banc a esmorzar, Cola Cao Energy per a tots tres, galetes i entrepans.
Hem arribat al Fòrum. Hem hagut de fer una parada per provar la piràmide amb tobogan, que era una temptació terrible per al Guillem. La Cèlia tampoc ha dubtat gaire i ha pujat amb el seu germà. Jo els feia fotos, encara que no m'hauria importat pujar-m'hi.
Sortint del Fòrum pel pont que passa per sobre el port comença el trajecte més dur del camí. Carretera entre fàbriques i indústries, fins a la desembocadura del Besòs. A partir d'aquí, Badalona, platja, port, passeig marítim, amb la via a un costat i el mar a l'altre. Aquest tram està preparat per anar en bici, amb un carril separat dels vianants, en algunes zones.
Montgat. Arribem al Passeig Marítim. Trobem --ja ho sabia de l'altre dia-- un rètol que prohibeix el pas a les bicicletes. Els nens es queixen, però com que els ciclistes que venen ens avisen que hi ha mossos d'esquadra que et fan baixar, comencem a caminar. Ens fa il·lusió arribar als 20 km. No hi ha gaire gent, es podria anar en bicicleta sense molestar. Quan portem 19.30 ho deixem estar, perquè pensem que haurem de desfer el camí igualment, i ja són 3/4 d'11, fa més de dues hores que hem sortit de Barcelona. Comença a fer calor.
Iniciem la tornada cap a Barcelona. Una brisa suau, però en contra, ens acompanya. Els nens estan una mica cansats, i tornar mai és tan emocionant. Arribem a Barcelona i per no pujar per les Rambles agafem el metro a Drassanes. M'equivoco de línia --com si no hi hagués anat mai-- i ens hem de baixar al Paral·lel i arribar a Catalunya pels carrils bici de la Ronda Sant Pau i Sant Antoni. Agafem el tren de tornada a 2/4 d'1. Jo, optimista de mena, els havia dit que a quarts d'11 o les 11 ja hauríem acabat. Això sí, després de dinar hem fet tots la migdiada i estem perfectament recuperats!
Si voleu veure les fotos:
http://www.facebook.com/album.php?aid=96316&id=1577015808&l=1f284db1ec
1 comentari:
Una excursió fantàstica i maravellosa. Donen ganes d'agafar nosaltres també la bici, però els meus fills són petits encara per fer una odissea com la vostra. Ja creixeran!. Un bloc molt bonic, i molt interessant. Si no et sap greu te l'enllaço des del nostre. Una abraçada ben forta. http://joanmolar.wordpress.com
Publica un comentari a l'entrada