diumenge, 4 d’octubre de 2009

Al Pantà de Can Borrell

Aquest dissabte hem anat al pantà de Can Borrell. Era el primer cop que sortia amb la Cèlia i el Guillem junts. Divendres vaig comprar una bici nova, i ara en tenen una cadascú. També va venir l'Àngels, una altra mare que sembla que s'animarà a partir d'ara.
Per anar al pantà de Can Borrell vam anar fins a Can Borrell, que ara ja és com anar a la botiga de la cantonada. En un moment vam ser-hi, encara que a l'Àngels la pujada que hi ha abans d'arribar-hi li va costar.

A Can Borrell, en lloc d'agafar el camí que porta a Sant Medir s'agafa la pista de la dreta, que indica l'Arrabassada i Urbanització Sol i Aire. Comença amb una pujada una mica forta, i després té trams més o menys plans, que alternen amb alguna pujada forta. Amb tot, es fa prou bé, amb un mínim d'entrenament.

De seguida s'arriba a una bifurcació. Un corriol que s'endinsa en el bosc, sense indicacions, que porta al pantà. A la dreta puja una pista que porta al Zoo de Can Castillo. Com que el Guillem no l'havia vist mai i li feia gràcia, ens hi vam arribar. Es veu que és il·legal, aquest zoo, que l'haurien d'haver tret, però allà està, amb els seus cérvols, cabretes, ases i altres animals. No sembla que estiguin malament, la veritat.

Quan ens vam cansar de mirar --les dones, perquè el Guillem s'hi hauria quedat fins l'hora d'obrir la porta-- vam retrocedir per anar al pantà. No és una pista, sinó un sender o corriol, que en alguns trams es pot fer bé en bicicleta, i en altres s'ha d'anar a peu. A més, té un pendent força pronunciat, que ens va fer patir per la tornada. Amb tot, són 450 m. fins al pantà, res de l'altre món.

Una mica abans d'arribar-hi vam deixar les bicis, perquè no podíem avançar més. El pantà és petit, i hi havia poca aigua. El vam anar rodejant, guiades pel Guillem, que cada cop que feia el que a ell li semblava un pas arriscat per l'Àngels i per mi, dones d'edat provecta, es girava amb cara de preocupació.

Tant la una com l'altra vam demostrar estar en plena forma per saltar i passar per sota dels troncs i pujar per llocs difícils, agafades de les arrels. De camí cap al pantà vam trobar un tronc amb uns bolets immensos i preciosos, que un amic expert ens va informar que eren "bolets de vinya dolents". Ja ens vam semblar que eren massa macos per ser bons.