He pujat en metro fins a Mundet, com fa uns dies. Si surts del super-metro per la banda de muntanya, de seguida trobes el Velòdrom. S'ha de deixar a l'esquerra i pujar pel costat, rodejant-lo, seguint la carretera que puja entre els edificis de la universitat. També es deixen les instal·lacions de les Llars Mundet a l'esquerra i així s'arriba a una pista de terra. Això sí, no hi ha indicacions, tan podia ser que anés bé com que el camí em dugués a un altre lloc.
Al plànol, la pujada des de les Llars Mundet sembla una molla, plena de giragonses. I realment, és tal qual. Les rutes parlen d'una pujada molt forta, i d'entrada no ho és. De fet, és agradable, fa tantes giragonses, que no puja gaire, sinó que avança paral·lela al mar, gira i torna a avançar. Un bosc molt diferent al que m'havia trobat fins ara a Collserola; avets i pins. Al fons, el mar, blavíssim, i uns núvols de conte.
De sobte, m'he trobat amb una mena de rampa. La bicicleta s'ha quedat parada i no he aconseguit pujar-la, no aconseguia moure-la. M'he trobat un senyor, que baixava caminant --curiosament, només m'he trobat gent baixant-- que m'ha informat que aquell era l'únic tram fort, que no era gaire llarg. Així que he començat a empènyer la bici, i fins i tot això m'ha costat.
La vista
Un camí agradable, el de pujar al Turó de la Magarola o del Maltall (429 m.). Això sí, per un moment he dubtat si sabria tornar a baixar, perquè era un corriol, i de tant en tant hi havia algun altre. Quan he arribat a dalt m'he quedat amb la boca oberta. Quina impressió! Una vista espectacular de totes les muntanyes i muntanyetes del voltant, i la costa fins bastant amunt. Hi ha un mirador i he recordat que és un punt per contemplar les aus migratoris.
Després de mirar tot bé i fer moltes fotos, he tornat a baixar fins a la cruïlla. Podia optar per anar un altre cop pels turons de Sant Cebrià i Santa Maria, o baixar cap a Barcelona, però he optat per agafar la pista B01, cap a la dreta, en direcció "Pas del Rei, Turó Magarola, Crtra. Cerdanyola i Sant Medir".
A l'esquerra, després de baixar per una pista agradable, s'obria un corriol, que indicava "C. Gener / Can Borrell / Camí de carena". No tenia idea de com s'hi devia anar, cap a Can Borrell, des d'allà, però com que el corriol, d'entrada, es veia bé, l'he agafat. Quan he arribat a casa he mirat el mapa i he descobert que havia fet el camí de Sant Medir a Can Borrell per sobre, i que el corriol en realitat era una trialera. He après algunes coses, com que per anar per trialeres és molt millor portar una mountain bike, no una bici mixta. Que les parts més difícils es diuen tècniques.
I així ha estat. De sobte he començat a sentir cotxes. I al fons, una clariana, que no era altra cosa que la pista on acabava la trialera. He rigut sola. Era l'inici del camí de la Font de la Rata, que surt al peu del Turó de la Torrefera. Un cop havia intentat fer-lo, però com que feia pujada i tenia tots els inconvenients, vaig deixar-ho.
M'he sentit satisfeta --i força cansada. M'ha sorprès veure que havia estat dues hores en bicicleta, i havia fet poc més de 10 km, des del Velòdrom.
1 comentari:
Tot un repte a l'esforç i la resistència.
Publica un comentari a l'entrada