Divendres. La bicicleta m'esperava. Com que aquest matí havia sortit a córrer --el meu nou esport-- m'ha fet mandra posar-me a pujar muntanyes. A més, feia molt que no veia el mar, i l'enyorava. He pensat que era molt afortunada. Tinc al meu abast muntanyes d'una mida raonable, i quilòmetres de mar, que puc anar seguint fins a cansar-me. Avui he descobert que també tinc un riu, que puc vorejar durant bastants quilòmetres.
Rambles avall, fins al mar. Bufava un vent fred, suau, que m'ha fet agrair el polar i el paravents que portava. A la platja de Nova Icària m'he parat a dinar, un entrepà i dues mandarines. Tot té millor gust, si el paisatge acompanya. Feia bona mar, les onades arribaven cansades, al trencall, com si no tinguessin forces.
He continuat endavant, cap al Fòrum. Quan he arribat al Besòs he decidit que en lloc de continuar cap a Badalona, avui faria un nou recorregut, que fa temps que volia provar. He agafat el camí que voreja el riu, que han arreglat convertint-lo en un gran parc: el Parc Fluvial del Besòs. 9 quilòmetres de carril bici --o camí per córrer, patinar o passejar -- i grans extensions de gespa per jugar, estirar-se a llegir o fer un picnic.
Si no paraves atenció al que hi havia més enllà del Parc, podies pensar que estaves a qualsevol lloc idílic, --si no et fixaves molt en l'aigua del riu--. Força gent, de totes les edats i races. Matrimonis grans passejant tranquil·lament, grups de nois i nens jugant a futbol. Adolescents estirats a la gespa, fent d'adolescents. Molta gent fent esport --bicicleta, footing, patins.
Després de 7 quilòmetres de carril bici, començava una pista de terra, primer, i força còdols, després. 3 quilòmetres més. A la meva esquerra havia deixat la fàbrica Asland, no sabia ben bé on era. Com que portava just 20 quilòmetres i eren més de les 5 de la tarda he parat, i he aprofitat que passaven dos nois en bicicleta, que també paraven, per preguntar-los si quedava molt per arribar a algun lloc. M'han explicat que si continuava --un bon tros-- arribaria a Mollet, Martorelles, Granollers. També, en algun punt més endavant, podia enllaçar amb el riu Ripoll, i anar fins a Ripollet. Ells anaven cap a Mollet, però he pensat que no era gaire assenyat, seguir-los, se'm faria molt tard. Així que he tornat enrere, un altre dia ho provaré.
Mirant el mapa, després, he vist que teòricament, si segueixo el Ripoll, a més d'arribar a Ripollet arribo al Parc de la Riera de Cerdanyola. Amb temps podria fer una ruta circular, des de Sant Cugat a Barcelona per Cerdanyola i a l'inrevès.
La tornada ha estat més ràpida, i això que he hagut de parar un munt de vegades a fer fotos, perquè la llum del capvespre era preciosa. A més, ha sortit la lluna sobre el mar, i avui hi ha lluna plena, una lluna plena especial, la més gran de tot l'any, perquè és la vegada que està més a prop de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada