Les fonts de Can Catà

Sortida de diumenge, relaxada i poc exigent, molt agradable. Un dia preciós, temperatura perfecta --una mica de fred que refrescava la cara i feia agrair el tallavents, però no tant com perquè resultés molest.

A quarts de 10 sortíem la Cèlia, la Maria i jo sense una idea clara d'on anar. Elles cap ni una, jo, que les guiava, tampoc en tenia gaire. He recordat, de sobte, que era primer diumenge de mes, el que volia dir que el bosc de Can Catà estaria obert, així que podríem entrar-hi "legalment". A més, com que la Maria no hi havia estat mai, em feia il·lusió ensenyar-li.

El pas per sobre la riera de Can Borrell ja està obert, per fi, el que és d'agrair, perquè la pujadeta alternativa és antipàtica, encara que ara ja la pugem tranquil·lament. Semblava que anàvem a l'inrevès, avui. Ens creuàvem amb molta gent, però tots anaven en direcció contrària. A l'àrea de lleure de Can Coll hem agafat el camí cap a Can Codina. Els camps sembrats es veuen encatifats de verd, un verd tendre. En algun tram, el terra estava molt humit i fangós, un fang que s'enganxava a les rodes i dificultava el pedalar.

Can Catà, com pensava, estava obert. No hi havia ningú. Sembla increïble que aquell bosc tan impressionant pertanyés a algú, que una família pogués tenir davant de casa un bosc autèntic. Això sí, l'arreglaven i se'n cuidaven; bona mostra són els dos paratges de les fonts, amb els bancs, les taules de pedra, i fins i tot l'amfiteatre de la Font Nova.

A la Font Nova ens hem estat una bona estona, esmorzant i fent fotos. A més, jo no recordava haver-la vist mai amb el sol filtrant-se entre els arbres immensos, i valia la pena estar-se una estona, gaudint de l'entorn.

De tornada hem volgut provar un camí nou --anar a la serra de Na Joana--. El camí que hi portava ja no semblava gaire adequat --una petita trialera-- però ens hem convençut que la podríem seguir. La pujada i el tram pla estaven bé, però la baixada relliscava molt, i hem caigut les tres. El millor ha estat que la baixada ha acabat a 100 m. d'on havíem començat a pujar, al costat de Can Catà de nou, així que hem deixat córrer la prova i ens hem dirigit cap al Parc de la Riera de Cerdanyola, camí conegut i segur.

L'altre dia havíem vist que el carril-bici que va de Sant Cugat a Cerdanyola estava força avançat i hem volgut provar-lo. Abans, però, hem hagut de fer alguna infracció, perquè per algun motiu que desconec --la meva tossuderia estúpida-- acabem sempre dins una bòbila que no té sortida, abans d'agafar la carretera. Les altres vegades vam tenir sort i vam trobar algú que ens va obrir la reixa, però avui no hi havia ningú. Seguint la reixa que tancava la propietat, que s'acaba a sobre de la riera, hem vist que anant amb molt de compte podíem passar a l'altra banda, i això hem fet. Llàstima que quan estàvem fent aquests malabarismes s'ha obert la porta de l'altra banda i ha sortit un senyor que ens ha mirat molt malament. Sort que no ens ha dit res, encara que no semblàvem gaire perilloses.

El carril-bici fins a Sant Cugat està força acabat, quan estigui obert del tot --quan treguin els ferros, tubs, eines i obstacles diversos que hi ha ara-- anirà molt bé.

Total: 2.30 d'excursió, 22 quilòmetres.