De Barcelona a Premià

A 1/4 de 4 sortia de la Biblioteca, emocionada com si anés a fer una cosa molt especial. I és que després de tants dies de pluja, fang i fred, aquest dia de primavera era un regal, i s'havia de gaudir, anant cap al mar.

El Passeig Marítim estava força ple, gent de tot tipus, fent les activitats més diverses: caminar, córrer, bicicletes, skates, patins. Però hi havia lloc per tots, i jo he pogut anar avançant a bon ritme. De fet, quan he sortit he posat el plat gran i el pinyó més petit --3/7 --, i així he anat durant els 52 kilòmetres que ha durat l'excursió. Així tinc les cames ara, que em fan mal per totes bandes.

A partir del Fòrum la gent desapareix; algun ciclista de tant en tant, però són pocs, i així tens la sensació que el camí és una mica teu. A Badalona he fet la pasarel·la sobre el mar, que m'agrada molt. Després he seguit endavant, fins a Montgat.










Quan hi he arribat eren ja les 4, i he decidit buscar un lloc per dinar. He trobat, abans d'arribar al passeig, un raconet tranquil, el que hi ha a la foto. Sorra gruixuda i neta, roques lluents sota el sol, les onades que trencaven amb força, aixecant núvols d'escuma. Llum i el blau del mar, que entrava pels ulls i s'estenia per tot el cos, deixant una sensació de benestar.

Després de menjar la fruita i ficar els peus dins l'aigua --i mullar-me els pantalons-- he continuat endavant. No havia pensat fins on arribaria, volia anar tirant. No sabia com estaria el camí, el darrer cop estava tallat. Però aquest cop l'he pogut fer tot seguit. Fins i tot m'he permès el luxe de fer el passeig de Montgat en bicicleta, encara que està prohibit. Però no hi havia ningú, i jo anava a poc a poc, per si em deien alguna cosa.

A l'estiu, el tram entre Montgat nord i el Masnou estava tallat i vaig haver d'anar per la carretera. Ara ja l'han arreglat, amb uns ponts de fusta que m'han agradat molt. Després del Masnou, Ocata, i he seguit endavant. Comença el circuit esportiu, dos o tres quilòmetres amb espais per fer exercicis, de tant en tant àrees d'esbarjo i descans, arbres que estan creixent, bancs per descansar. Així fins a Premià. Els darrers quilòmetres han estat durs. Ja estava cansada, i el vent en contra bufava amb força.

Hi he arribat a les 5, i he decidit que ja era hora de tornar. La tornada ha sigut més ràpida. 1.30 hores, de fet he trigat el mateix, però la sensació ha estat d'anar més ràpid. La llum començava a baixar, el mar brillava, i el vent a favor m'ajudava a avançar.

He arribat a Catalunya a 2/4 de 7, cansada i satisfeta, saturada de llum i aire.

52 km. 2.45 hores de bicicleta.