Festa del Cel des del Pont del Petroli

Quarts de 4 de la tarda. Reprenc els vells costums i agafo la bicicleta per tornar cap a casa. Fent una concessió a la meva lesió, en lloc de tornar per la muntanya decideixo tornar seguint els rius Besós i Ripoll, que ja començo a conéixer com el palmell de la mà.

El matí ennuvolat ha deixat pas a un dia net, amb un cel una mica entrenyinat i un airet suau que feia agradable anar pedalant. 10 quikòmetres fins al fòrum, una mica més fins a Sant Adrià, on havia d'agafar el camí del riu. M'ha fet pena deixar el mar i he continuat una mica més, fins al pont del petroli de Badalona. Allà m'he embadalit contemplant com una autèntica premier l'entrenament dels avions de la Festa del Cel del cap de setmana. Pujaven i baixaven, feien giragonses que semblaven impossibles, deixant anar fum de colors. Ens els miràvem amb cara de nens, i quan semblava que era impossible que remuntessin i ho feien ens miràvem amb un somriure d'alleujament.

 

De tornada he decidit provar una cosa nova, i així, un cop acabat el carril bici del Besós a Can Zam, en lloc de pujar pel carril bici que va fins a Montcada he seguit pel costat del riu, camí de terra i pedres.

He arribat al pont de Montcada, el que es creua per baixar pel riu; no he vist cap lloc per pujar-hi, així que he continuat endavant, pensant que en algun lloc podria pujar. Una mica més amunt, obres. Una passera sobre el riu, relacionada amb obres de l'AVE, que he aprofitat per creuar. He anat a parar a Santa Maria de Montcada, sota uns ponts per on passava l'autopista, suposo. He tingut sort perquè he vist, cap a l'esquerra, l'església, que passem quan anem de Cerdanyola al Besós, així que m'he dirigit cap allà, per trobar el camí de la Riera de Sant Cugat. Ha estat fàcil.

El camí de terra que seguia el riu continuava. Un altre dia, en lloc d'entretenir-me seguint fins a Badalona i mirant avions, el seguiré una mica més, a veure a on va.