Per les valls de l'oest. La Rierada

Feia dies que volia anar amb la Maria a la Rierada. És un paratge que m'agrada molt, tant el salt d'aigua com l'entorn. Pensava que amb els colors de tardor encara estaria millor. Avui semblava el dia adient. Teníem temps, feia bo, el terra estava totalment sec.
Hem sortit a 2/4 de 9, camí de Valldoreix. Carrer de la Guineu amunt, fins al trencall on comença el G12. Hem agafat aire, el G12 cap a la Salut o la Rierada fa un pendent considerable, i sobretot, és un camí llarg, d'aquests que mai acabes de saber quan acabes, les ganes d'arribar a dalt et fan pensar que el final està abans del que realment està. Això sí, és un paisatge obert, de pins i alzines, cel blau amb núvolets allargassats.
El G12 s'acaba en el G01, que cap a la dreta va a l'ermita de la Salut i cap a l'esquerra baixa cap a la Colònia Montserrat i La Rierada. Baixem per aquest camí. La vall d'aquest costat és molt més oberta, pistes còmodes, de terra vermellós. Pins i alzines. Olor a bolets arreu. Baixada considerable, que ens fa pensar, com sempre que he vingut per aquí, en buscar un altre camí per tornar. Arribem a un punt on hem d'escollir entre G05 i G04. Com que aques és el que porta a la Rierada i Can Castellví, seguim endavant. El G05 duu a Ca N'Amigonet, que anem trobant tota l'estona.
Baixant, un camí que puja a l'esquerra indica G09, la Colònia Montserrat, i torna a portar al G01. Nosaltres seguim baixant en direcció a Can Castellví, el grup de cases i restaurant construits a la part baixa de la vall, on passa el torrent de la Rierada.
Estem en el terme municipal de Molins de Rei. Passa la carretera que porta a Molins cap a la dreta i a Vallpineda a l'esquerra, que és el camí de tornada, fins a on jo sé. Cap a Molins de seguida s'agafa un caminoi, sense indicació, que seguint el curs del torrent va a la Rierada. Aquest és el tram que més m'agrada, camí planer, envoltat d'alzines, humit. Hem trobat un arbre carregat de fruit taronges, un caqui que semblava mort, però que havia tingut temps de fer tots els fruits, que s'havien quedat a les branques mortes, sense acabar de madurar.

Hem arribat al salt d'aigua, en un entorn vestit de tardor, amb el terra encatifat de fulles groguenques. Baixava menys aigua que en les altres ocasions; la temperatura era tan bona, malgrat la humitat, que ens hem quedat a esmorzar i tot.
Per tornar hem estudiat el plànol, amb un noi que arribava en aquell moment i que buscava com anar al Papiol. Veient que era possible hem pensat que era una bona opció, fer la volta per l'oest, en lloc de tornar cap a La Floresta i Les Planes, que jo coneixia i recordava amb unes pujades bastant terribles.
Continuant uns metres el camí per on veníem, que no és cap pista numerada, hem arribat al G06, que cap a l'esquerra porta a Sant Bartomeu de la Quadra i cap a la dreta al Papiol i les Escletxes. Una pista variada, que va rodejant el Coll de n'Amigonet, amb alguna que altra pujada forta, però en general força agradable. 
La pista ens ha portat fins a les Escletxes i el Papiol, terreny conegut, des d'on hem tornat a Sant Cugat pel G10, direcció Can Domènec i Can Barba.

25 km, 3 hores justes.