diumenge, 19 de setembre de 2010

Seguint el curs del Ripoll

Busco noves rutes per aquest curs. M'agrada sortir a inspeccionar, trobar els millors camins i després poder portar les meves amigues. A més, només anant sola puc parar-me on vull i quan vull i fer fotos de tot allò que em crida l'atenció.
Avui he decidit que continuaria Ripoll amunt, a veure com era el camí. Em semblava mentida que hi hagués tan a prop un camí més o menys planer que es pogués seguir durant quilòmetres i quilòmetres. 
He sortit a 2/4 de 9, un matí resplendent, amb una llum que enlluernava. Direcció Cerdanyola, arribo al Parc de la Riera en un moment. Molt fang per creuar les passeres, he hagut de baixar de la bici cada cop, perquè em quedava enganxada. Això sí, la pluja d'aquests dies ha fet que la riera baixés amb molta aigua, on es reflectien els plàtans que l'envolten.
Avui he provat una nova manera d'arribar a Santa Maria de Montcada. Un cop passada la hípica i el pont sota el tren, he creuat la N-150 i en lloc de seguir-la fins a l'Av. de la Terra Nostra, m'he ficat pel primer carrer, el c/Vallès. Quan es creua amb el carrer peatonal l'he agafat i ja m'ha portat fins a l'estació, sense haver de pujar per la nacional. 
Al parc de la font Pudenta, en lloc d'anar cap al Besós, he girat a l'esquerra per trobar el Ripoll. Com l'altre dia, he creuat el pont per sobre i ja he agafat el carril bici que el va seguint per la dreta. Amunt, amunt, he passat Ripollet, i he continuat en direcció Sabadell.
Estava sorpresa. Em semblava mentida que entre les fàbriques i polígons diversos hi hagués aquells camins, aquells cingles i arbredes, i acompanyant-me sempre, el riu. 
He passat per molts llocs nous. El camí està molt ben senyalitzat, i saps en tot moment on ets. Ripollet, Barberà, Sabadell. Les ciutats no es veien, eren només noms en els rètols. El camí del riu havia estat jalonat de molins, en alguna època, dels que encara quedaven restes, encara que no funcionaven. 
Quan portava 17 km des de Sant Cugat --uns 6 o 7 del camí del riu-- he trobat un rètol que indicava "camí del castell". Era una caminet que s'endinsava amunt en el cingle, un bosc humit, encara ple de rosada, que s'anava evaporant, donant-li un aspecte tot fantasmagòric. L'he seguit, he arribat al "Castell de Barberà", una gran casona envoltada d'una valla. Com que el camí continuava l'he seguit, i finalment he tornat a parar al riu, un parell de quilòmetres enrere.
He continuat endavant, entrant al Parc Fluvial del Ripoll. És un entorn similar al que havia fet, una mica més cuidat, potser. El camí segueix el riu per un i altre costat, de tant en tant s'ha de creuar, seguint les indicacions. 
Passada la zona de la bassa de Sant Oleguer --un entorn de pesca lliure, una zona de gimnàstica, amb bancs, i un pont de disseny modern de seguida s'arriba al pont de la Salut de Sabadell. Allà he parat, perquè ja indicava que només quedaven 2 km fins als FFGC i 1 a l'Eix Macià. Portava 26 quilòmetres i no tenia un interés especial en ficar-me per Sabadell.
La tornada ha estat ràpida. Com que ja havia fet les fotos i coneixia el camí, he anat tirant i en poc més d'una hora estava a Sant Cugat. 


Fotos a Picasa