A la font d'en Sert per Sant Medir

Aquest matí hem sortit amb la Maria i la Cèlia a una hora molt decent, gairebé 3/4 de 10. Començava a haver gent, però encara se circulava bé. Temperatura suau, que presagiava una excursió agradable.

Avui les volia portar a la Font d'en Sert, que m'havia ensenyat un dia la Neus i que jo havia tornat a trobar un divendres, tornant de la feina. Havia pensat que podíem fer una ruta circular, amb Sant Medir com a punt de partida.

Mentre pedalàvem cap a Sant Medir anàvem mirant el paisatge; és un plaer, el bosc, en aquesta època. Això sí, havíem d'anar amb compte --tota l'excursió-- amb els ciclistes que no tenen cap interès en mirar el paisatge i baixen com bojos, emportant-se tothom per davant. Fa ràbia.

Abans de Sant Medir, a l'esplanada que porta a Can Gener, ens hem desviat; no hi havíem anat mai, per allà, i jo crec que és més ràpid. Pendent més fort, però molt més curt. A més, ja surts després de Sant Medir, just al trencall que s'ha d'agafar per anar a la Reserva de la Font Groga (Urb. Sant Medir / Carretera Cerdanyola).

Hi ha dues opcions, per pujar-hi. Anar per la urbanització de Sant Medir, camí asfaltat, amb unes pujades terrorífiques, o agafar el camí de la marató, que comença poc després del trencall, tancat amb una cadena. Aquest segon és el que agafa tothom, i és per on torno jo de Barcelona, els 3 quilòmetres de pista.

Com ja he comentat algun cop, és un camí que no fa un pendent gaire fort, va fent ziga-zagues, però que en algun tram té moltes pedres i pot ser incòmode. Això sí, és preciós. Avui he constatat que és molt millor pujant que baixant, més descansat.

He descobert el punt on m'equivoco baixant; sempre agafo un camí amb un pendent més fort, i moltes més pedres. Crec que el proper cop ja sabré fer-ho bé. Quan hem arribat a dalt de tot --la Cèlia maleint-me, perquè no li agraden els camins amb pedres-- ens hem trobat força gent. El tram fins a Vista Rica és un passeig agradable, pràcticament pla. La vista és impressionant, amb la plana del Vallès, Sant Llorenç i Montserrat. A més, avui feia un dia clar i es veia tot molt bé.

A Vista Rica hi havia moltíssims cotxes. Allà hem agafat el camí que jo creia que portava a la font d'en Sert, la pista que baixa a la dreta de l'edifici, tancada amb una cadena. No té cap indicació ni número, però, curiosament, és força còmoda i ampla.

Hem començat a baixar. En algun tram fa més baixada, i encara hi ha restes de les obres que han fet per restaurar el camí, que havia quedat malmès per les pluges de l'hivern passat. És una zona molt humida, amb arbres de ribera, en lloc dels pins i les alzines habituals, que també hi són.

Hi ha hagut un moment que he pensat que ens havíem equivocat de camí, perquè no recordava que hi hagués cap pujada, i de sobte ens hem trobat una que ens ha sorprès tant que no l'hem pogut pujar amb la bici. De seguida, però, hem baixat i hem arribat al paratge de la font.

Ens ha sorprès; estan fent obres, netejant-lo, i es veia una mica brut. Ara, si t'oblidaves del material de les obres, el lloc és preciós, adient per anar a berenar o esmorzar, a la primavera o a l'estiu. Ara potser és una mica massa humit.


Des d'allà surt un caminoi que porta a sota de Can Puig. Des d'allà, baixada forta a Sant Medir i cap a casa.

20 km. 2 hores de bicicleta tranquil·la.