divendres, 11 de desembre del 2009

Senders al voltant del Tibidabo

3 de la tarda a la sortida del metro de Mundet. Tres hores per davant per passejar-me per Collserola. Avui tenia aquesta intenció: passejar-me, amb la meva càmera, fotografiant arbres i flors, tot el tranquil que es pot anar sobre una bicicleta.

Havia pensat tornar a creuar Collserola, de nord a sud, començant, avui, per les Llars Mundet. Aquest cop no m'he equivocat de camí, he seguit el Velòdrom i he començat a pujar pel camí en ziga-zaga, flanquejat per xiprers i avets. Són arbres poc habituals a Collserola, per això m'han cridat l'atenció.

No sé quants revolts són, però m'he parat a molts d'ells, perquè les rodes relliscaven, amb la sorra. La darrera pujada, igual que l'altra vegada, l'he feta mig caminant. He de practicar més, per poder-la fer seguida, perquè és forta, però no és la pitjor que m'he trobat.

Barcelona estava cobert per una lleugera boirina; el cel sobre el mar, travessat per un llarg núvol que devia ser polució o boirina. M'agraden les tardes d'aquesta època, la llum dóna a la muntanya uns tons especials.

Avui, quan he arribat a la cruïlla dels turons i Carretera de Cerdanyola i Passeig de les Aigues, he decidit tornar a fer la pujada del Turó de Sant Cebrià i Santa Maria. És una pujada forta, però el camí és preciós, i té uns arbres que no he vist enlloc més. Per anar al Turó de Sant Cebrià s'ha d'agafar un trencall a la dreta, un sender tapissat de pinassa, que és un plaer recórrer. Llàstima que sigui curt.

Després s'ha de tornar enrere, en direcció Turó de la Font Groga. És curiós, aquest turó. Es tracta d'una lleugera elevació del terreny, com una illa d'arbres rodejada d'un sender. No deu fer més de 4 o 5 metres, aquesta illa, i el sender l'envolta. He hagut de retrocedir de nou i ja he agafat el corriol que baixa fins a Vista Rica. He descobert que la meva pràctica en trialeres ha donat el seu fruit, perquè el primer cop que vaig baixar aquest corriol vaig fer-ho a peu, i avui he pogut baixar-lo tot sobre la bici, pensant, en algun moment, que cauria de cap.

Havia pensat anar fins al Tibidabo, i després ja veuria què faria. Els meus plans han estat modificats per un rètol d'aquests que em tempten. Enfilant la carretera del Tibidabo, a la dreta, he descobert un corriol amb un rètol que deia: Coll de la Vinassa /Serra d'en Cardona / Turó del Puig. Tenia una lleugera idea que tot això estava a l'altra banda del Tibidabo, així que, contra tots els meus bons propòsits d'anar per pistes conegudes, l'he agafat. Per un cop, no m'he hagut de penedir. He hagut de fer algun tram a peu, però en general l'he fet sobre la bici. Anava seguint l'Arrabassada, uns quants metres per sobre. Un corriol estret, però fàcil de fer, i molt maco.

He anat seguint les diverses indicacions, escollint una mica a l'atzar entre els diferents camins. Finalment he agafat el camí a Les Planes, pensant que des d'allà podria anar a Sant Cugat. Pel camí he trobat un rètol que indicava Can Potosi 1852. M'ha cridat l'atenció, m'ha recordat que el meu pare me n'havia parlat, que abans era Aaron House, i he anat a mirar-la. Una mica frustrant, perquè hi havia una gran porta i no es veia gairebé res. He pujat per una reixa i he pogut fer una foto de la torre. Això sí, la vista des d'allà era impressionant.

He deixat la casa enrere i he seguit cap a Les Planes. A la Plaça del Transvaal hi ha una cruïlla, que porta a Can Cortès i l'Arrabassada, al Tibidabo pel Coll de la Vinassa i al Centre d'Informació de Collserola. He agafat el C02, que porta al Tibidabo i al Centre d'Informació. La llum del sol estava molt baixa, i conferia un to daurat a tot el que tocava. He agafat el camí al Tibidabo, de nou, però veient-lo a l'altra banda de la muntanya, força lluny, i tenint en compte que eren les 5, he pensat que no tindria temps d'arribar-hi, així que he girat cua i m'he dirigit, baixant, al Centre d'Informació del Parc.

Mai havia fet aquests camins. M'han agradat molt. Ara, pujar-los deu ser dur. Quan he arribat a la carretera de Vallvidrera he continuat endavant, sense tenir gaire clar on pararia. A 2/4 passat estava arribant a La Floresta, i he començat a pedalar amb totes les meves forces, perquè la llum baixava molt ràpid i no portava llum. Per sort, he arribat a Sant Cugat a temps, abans que es fes fosc del tot. Això sí, les meves cames se n'han ressentit, del tram final.

Gairebé 3 hores de camí, 23 quilòmetres.