dissabte, 18 de juliol de 2009

Per les rieres de Sant Cugat


Tinc la sort de poder escollir. Així, uns dies surto sola, altres amb amigues, altres amb la Cèlia, la meva filla. Anar sola em permet fixar-me més en el que m'envolta i enviar-vos cròniques amb reflexions matutines. Anar acompanyada és més engrescador i divertit, i a més et permet fer coses més arriscades. Les aventures, si un les passa sol, no tenen mai tanta gràcia com si són compartides.



Avui a 2/4 de 9 hem quedat amb la Maria, la Clara i l'Emma a la Rambla del Celler. La Clara i l'Emma s'estrenaven. Ens havien advertit que estaven poc entrenades, que no ens passéssim amb el recorregut. Hem dubtat tant sobre quina ruta agafar que finalment ens hem trobat anant cap a Can Coll, i d'allà a Cerdanyola. No sé què pensaran elles, però jo trobo que ho han fet molt bé, ja m'agradaria a mi haver anat la meitat de bé que han anat elles les primeres sortides que vaig fer.

La guia del parc de Collserola explica part d'aquesta ruta, i l'anomena "De Sant Cugat a Cerdanyola per les rieres del Vallès". Nosaltres ens n'hem saltat alguna, de riera, però en general l'hem seguida bastant. Comença a la plaça Rotary, i d'allí s'agafa el camí cap a Can Borrell, passant pel Pi del Xandri. Aquesta primera part del camí és agradable, tret d'una pujada forta i curta, que t'agafa sense gairebé escalfar i que costa una mica --a mi em va costar bastant, arribar a fer-la--.


Quan s'arriba a Can Borrell hi ha l'opció de continuar cap a Sant Medir, deixant la masia a l'esquerra, o agafar la pista forestal que comença abans del restaurant, cap a l'esquerra. Nosaltres hem agafat aquesta, advertint a les nostres companyes que hi havia unes quantes pujades --suaus-- fins arribar al peu del Coll de la Torrefera.



A partir d'aquí, però, tot és baixada, fins arribar a la carretera de Cerdanyola a Horta. Aquesta continua fent baixada fins a l'àrea de lleure de Can Coll. Des de Can Coll surten diversos itineraris, un que puja el Tibidabo, que de moment hem descartat, i el que porta cap a Cerdanyola, que continua fent baixada --tanta baixada treu les ganes de tornar enrere, evidentment--. Passa per la vessant més oberta de Collserola, amb molta llum, i els torrents de Can Codina i Canaletes.

Poc abans d'arribar al Parc de la Riera, a Cerdanyola, hi ha un trencall que porta a Barcelona, a la plaça Karl Marx. Nosaltres hem agafat el camí cap a Cerdanyola, que segueix una pista molt arreglada, com un passeig. Passa per uns camps grocs, ja recollits, i per l'ermita de Santa Maria de les Feixes.



Un cop arribades al Parc de la Riera hem estat estudiant el plànol, intentant trobar un camí per tornar a Sant Cugat que no fos la carretera general ni el que acabàvem de deixar. Hem decidit seguir la riera de San Cugat, cap al poblat ibèric de Ca n'Oliver. Un camí planer, que ressegueix la riera un bon tros. En algun moment hem creuat la riera, passant per dins l'aigua, que no baixava gaire forta. Uns metres més enllà l'hem hagut de tornar a creuar, aquest cop per un pont improvisat fet de roques, que hem hagut de passar portant les bicis a coll.



A partir d'aquí ens hem embolicat una mica, intentant trobar una ruta a través de la muntanya. Finalment, hem hagut de desistir i hem agafat la carretera. Per arribar-hi, però, hem hagut de ficar-nos dins una bòbila, passant les bicis per sota d'un tancat. La carretera de Cerdanyola a Sant Cugat està en obres, l'estan fent nova, així que pel camí antic passen pocs cotxes i hem pogut pedalar amb bastanta tranquil·litat.

Hem arribat a Sant Cugat després de poc més d'1.30 h. Hem fet 17 quilòmetres. Jo crec que la sortida ha estat un èxit. Ja veurem que opinen la Clara i l'Emma.

Fins a la propera!