Dissabte vam sortir amb l'Emma, amb la idea de trobar el camí de muntanya entre Cerdanyola i Sant Cugat, que ens evités anar per la carretera.
A les 8 del matí ens posavem en marxa, fent el camí que ja comença a ser tradicional, des de la plaça Rotary.
Camí de Can Borrell, passant pel Pi del Xandri. Poc abans d'arribar a Can Borrell, girem a l'esquerra, per agafar la pista forestal que ens porta a la carretera d'Horta. Pujades suaus i un cop arribem al peu del Turó de la Torrefera, comença la baixada, que ens portarà fins a l'àrea de lleure de Can Coll. A mitja baixada vam trobar una altra mare de l'escola, l'Elena, que anava de tornada, però es va animar a anar amb nosaltres.
A Can Coll seguim el camí que surt a l'esquerra, direcció Can Codina i Can Canaletes, com l'altre dia. Arribem en un moment al Parc de la Riera, i allà estudiem el mapa. Seguim la riera de Sant Cugat, que tornem a creuar un parell de cops, per les passeres. Anem agafant pràctica de portar les bicicletes a coll.
Preguntem a tots els que ens trobem com anar a Sant Cugat per dins. Finalment, un home ens dóna la indicació més clara. Tornar a creuar la riera, i des de les cases que hi ha a la banda de muntanya, pujar fins que trobem un camí. Deduïm que és el barri de Montflorit, des d'on, segons el plànol, surt el camí que ens durà a Sant Cugat.
Després d'algun intent fallit --ens fiquem dins d'un hort--, trobem un rètol de ruta de Collserola, que indica ni més ni menys que Can Coll. Ens emocionem i el seguim. No ens emocionem tant quan el camí --B11-- comença a pujar de forma exagerada. És el Turó de Can Castelló. Arribem a una cruïlla que ens dóna l'opció de baixar a Can Coll --des d'allà podríem tornar per on havíem vingut-- o anar cap a Sant Cugat per Can Codonyers i la Torre Cendrera. Com que l'altre ja el coneixíem, ens decidim per aquesta segona ruta, encara que sospitem que seguirà fent pujada.
L'Elena, en mig d'aquest camí de pujades i baixades, troba una drecera, poc indicada per bicicletes, que ens porta al pi d'Entretermes, un magnífic exemplar, tan gran com el pi del Xandri i en més bon estat. Sortint de la drecera de seguida arribem al camí que porta a Can Calders, i ens dirigim cap a casa.
18 km, dels quals almenys 10 o 12 devien ser de pujada. Unes dues hores de bicicleta. Ens mereixíem un bon esmorzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada