Collserola s'ha convertit en un jardí, de sobte: bruc, ginesta, conillets, corretjoles i algunes coses més que no sé què són. Pedalava ensumant com un gosset.
Ens sentíem disposades a tot, fins i tot a fer la pujada de la Font dels Caçadors, que no havíem fet mai juntes. Cada cop que la baixàvem pensàvem que l'hauríem de provar, però el meu record era d'una pujada llarguíssima, inacabable, i molt dura. No animava gaire.
Avui, no sé perquè, ens hem atrevit. I hem arribat a dalt de tot com si res!. Bé, potser exagero, però no tenia res a veure amb la pujada terrible que recordava. Diversos trams, amb molta pendent, això sí, però amb una mica de replà entre tram i tram, que ens permetien recuperar-nos i seguir endavant sense parar ni un moment. M'he sentit molt orgullosa de totes dues.
Un cop a l'antic restaurant del Forat del Vent hem agafat el corriol --equivocat-- que porta al portell de Valldaura. He fet que la Maria pugés a pols la bici per una mena de camí inexpugnable, i un cop a dalt hem trobat un grup de nois que pujaven tranquil·lament per un camí planer. En fi, m'agraden les coses complicades (sort que ella sempre està disposada a seguir-me).
L'àrea de descans de Valldaura és una meravella; una explanada des d'on es veu el mar per un cantó i el Vallès per l'altre. Lloc de parada obligatori, per descansar, gaudir del paisatge i menjar una mica.
Ja ha estat bé, perquè ens hem tornat a ficar per una trialera, aquest cop força concurreguda. Les trialeres estan bé per baixar-les. Pujar-les, empenyent la bici, és una altra cosa. Sort que no era gaire llarga.
Després ve el premi. Una part de la carretera de les Aigues, que va resseguint la muntanya, amb Barcelona i el mar mirall a sota. A la cruilla B01/B04/B12 hem agafat aquest darrer, el que fa més pujada, cap al Turó de Sant Cebrià. Una pujada constant, que a la part superior té uns eucaliptus que m'agraden molt, perquè són estranys, a Collserola.
Baixadeta cap a Vista Rica i d'allà, pel ciclostàtic, fins a Sant Medir. La Maria no l'havia baixat mai, el ciclostàtic, i s'ha emocionat i no l'he tornat a veure fins al final de tot. Jo vaig lenta, perquè em fa por, per mi i per la bici, tanta pedra, tanta vibració, tants cops.
De seguida, Sant Medir, que ja és com estar a casa. Hi havia molta aigua, al final de cada baixada, i en una hi havia un noi filmant als que suposadament queien dins l'aigua (no era difícil) o feien el ridícul d'alguna manera, suposo. D'aquí a l'APM. Per sort, nosaltres l'hem passat molt dignament.
Una excursió molt maca; intensa, però que hem pogut fer sense problemes.
Plaça Rotary - Can Borrell -- Can Coll -- Font dels Caçadors (A11-A10) --Portell de Valldaura -- Carretera de les Aigues (B03) -- Turó de Santa Maria / Sant Cebrià -- Vista Rica -- B04 fins a Ciclostàtic -- Sant Medir -- Sant Cugat
24.50 km. 2.15 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada