En busca del Besòs

Feia temps que volíem trobar el Besòs des de Sant Cugat. Sabíem que es podia, però no teníem gaire clar com s'hi anava. Finalment, animades per les explicacions d'uns i altres -i la inestimable ajuda de Google Maps-, aquest diumenge ens hi vam animar.

Vam sortir preparades per a totes les eventualitats, disposades a perdre'ns i passar mil i una aventures. Però ja se sap que quan esperes una cosa aquesta no passa mai. Va ser una sortida d'aquelles que a vegades volem fer, tranquil·la, suau, si no tenim en compte que vam fer més de 50 km.

A les 8 del matí ens vam dirigir a Cerdanyola, pel nou carril-bici, que és una meravella. Arribant a Cerdanyola ja teníem dues opcions, creuar el poble per dins, o rodejar-lo, baixant per l'Av. Guiera cap a la riera. Vam triar aquesta segona opció. És un plaer aquest camí, amb el poble a un costat i la falda de Collserola a l'altre, amb el parc de la riera.

[El paràgraf que ve a continuació té dades incorrectes. El que hi ha a la benzinera no és el riu Ripoll, sinó la riera de Sant Cugat. Per anar de Cerdanyola a Montcada hi ha un camí més fàcil, que no requereix passar per la carretera. Està explicat a les sortides del mes de setembre 2010]

Quan s'acaba Cerdanyola vam arribar al punt conflictiu: el punt on confluiexen la n-150 i l'autopista c-58. Havíem de passar entre aquestes carreteres, cap al polígon de la Ferreria. Teníem clar que anàvem de Cerdanyola a Montcada, així que ens vam fixar bé en els rètols i de seguida vam veure un que indicava La Ferreria. El polígon es travessa per l'avinguda de la ferreria, no té pèrdua, fins que s'arriba a una benzinera, al final de l'avinguda. Enllaça amb el carrer del Progrès, que segueix el riu Ripoll. A l'altra banda del riu, Montcada. Vam seguir el riu --el que havia estat riu, perquè en aquests moments, si més no en aquest punt, no hi havia ni una gota d'aigua-- cap a l'esquerra, fins a trobar un punt per on creuar i agafar l'Avinguda de la Ribera, ja en el Besòs. En aquest punt enllaça amb l'Eix del riu Ripoll, que segueix el curs del riu al llarg dels seus 40 km, i arriba a Sant Llorenç Savall, on neix.



A partir d'aquí, tot va ser senzill. Vam travessar el Besòs, per baixar amb el riu a la dreta. Un passeig molt agradable, amb arbres i el riu a sota. Un cop passat Montcada es baixa per anar pel costat del riu, el carril-bici del Parc Fluvial del Besòs.

A 2/4 de 10 estàvem a Sant Adrià, poc més de 20 quilòmetres i cap dificultat. Com que esperàvem haver trigat més, vam decidir continuar una mica més i anar fins a Badalona, per banyar-nos allà. La platja ja estava força plena. L'aigua, netíssima, com un mirall. Vam esmorzar i ens vam banyar. A 1/4 d'11 vam emprendre el camí de tornada, desfent el camí, per acabar de conèixe'l.

La tornada va ser ràpida, perquè la Maria va decidir que ens havíem de donar una mica de canya. Vam tenir algun que altre ensurt, caient totes dues, sense conseqüències greus; era per donar-li una mica d'emoció a la sortida, que havia estat tan tranquil·la.

A 3/4 de 12 arribàvem a Sant Cugat, satisfetes de la nostra excursió, i pensant que a partir d'ara per anar a la platja ja no calia agafar el tren, que era molt més ràpid i còmode anar per aquest camí. Això sí, sense nens, perquè el tram de carretera, encara que sigui curt, és perillós i només es pot fer en dies sense gens de trànsit.

Més fotos