Les Planes de Vallvidrera i els seus barris

.

Gairebé recuperada de la caiguda de dilluns passat, hem sortit una mica sense saber cap a on, en un dia clar, transparent i fred.
Les bicicletes ens han portat cap a Sant Medir. Ens hem anat creuant amb ciclistes i corredors, la majoria en direcció contrària. Un cop a Sant Medir hem decidit pujar cap al Tibidabo, però en lloc d'arribar a Vista Rica pel ciclostatic ens hem sentit prou en forma per pujar per la carretera antiga de Sant Medir, que porta a l'Arrabassada.
Jo feia molt que no hi pujava. La Maria no l'havia pujat mai i no sé si la convenceré per tornar a pujar. El ciclostàtic és divertit, i no fa gaire pendent. En canvi, aquesta pujada és només això, pujada. Fins a Can Puig molt forta, sobretot perquè és molt recta. A partir de Can Puig es suavitza una mica, i comencen els revolts. El darrer tram, fins arribar a l'Arrabassada, és fa dur, sembla que no s'acabi.
Amb tot, hem arribat i hem continuat endavant, en direcció Mirador de la Font Groga i Tibidabo. Un regal, després de l'esforç, pedalar per aquesta carretera, que en aquest tram és gairebé plana i fins i tot fa una mica de baixada. Pocs metres després de girar cap al Tibidabo es troba la drecera que volia agafar.

El primer tram sembla fet per dissuadir els ciclistes, perquè hi ha esglaons i després pedra. S'ha de pujar a peu. Després es converteix en un sender que transcorre per sobre de l'Arrabassada, en algun punt molt estret --no ho recordava tan estret--.

Fins i tot en aquest sender ens hem anat trobant gent, avui semblava que els ciclistes ocupàvem la muntanya sencera. Hem baixat una petita trialera a una velocitat molt digna, la Maria al davant, amb un grup al darrera, que ens trepitjava els talons.

El camí continua per la zona urbana de Les Planes, en direcció Can Cortés, fins a la cruïlla que jo recordava, perquè algun cop havia vingut del Tibidabo per allà.

Hem seguit l'Avinguda Collserola en direcció a Can Cortès i Can Casas, però per un motiu que no recordo, en lloc de seguir per l'Av. Can Cortés ens hem desviat cap a la Via Làctia i ens hem trobat de nou al barri del Rectoret de Les Planes. La Maria volia tornar per on vam anar dilluns, avui que no hi havia perill de relliscar, perquè estava tot ben sec.

Seguint el c/ de la Via Làctia hem tornat a veure, des de darrera, la casa que ens va cridar tant l'atenció l'altre dia, una mena d'Exin castillos, amb tot de torres. Com que estàvem a prop, hem deixat les bicis i hi hem baixat. Ara ja sé que és una casa modernista, construida el 1905 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Estava destinada a ser un sanatori per a tuberculosos, però no es va acabar mai i va quedar abandonada. Malgrat ser un edifici protegit per l'Ajuntament, està en molt mal estat, fa llàstima veure totes les finestres trencades.

Hem continuat la nostra visita pel barri pel c/ de Tots Sants, que ha resultat no tenir sortida, així que hem tornat enrere i hem baixat per l'Ullastre fins a la Pl. de la Tulipa, on ens ha fet il·lusió trobar la parada de l'autobús de barri, el que recorre el carrer Major del barri del Rectoret i al que l'altre dia vam anar seguint l'itinerari.

Avui hem fet el mateix. C/ d'Orellana fins a enllaçar amb el c/Major de Rectoret, que ens porta fins a la part de bosc de La Floresta, a Can Flo. És sorprenent aquest tram, carretera de ciment per un camí de carena solitari, Collserola a la dreta. Després ja arribem a la zona civilitzada, carrers asfaltats, i de seguida, l'escola El Pinar i Can Trabal, a Sant Cugat.

22 km en 2 h., amb els 10 quilòmetres inicials de pujada, i la part següent amb un desnivell molt agradable.

Carretera, pistes de muntanya, zona urbana, trialeres. Bon temps i bona companyia. Què més es pot demanar?