6.30 a l'estació de Sant Cugat. Contra tots els pronòstics de mal averany, feia un dia radiant. Fresquet, això sí. Jersei i pantaló pel genoll, que feien estrany pensar que una estona més tard ens havíem de banyar. Perquè aquesta era la intenció de la sortida matutina. Anar a la platja quan encara no hi hagués gent, perquè així la sensació d'estrenar la temporada encara seria millor.
A l'estació de Barcelona rèiem com ximples, perquè hem sortit del tren, amb les nostres bicis, envoltades d'adolescents que tornaven de marxa. Com deia la Maria, semblava un joc d'aquells de buscar els elements que estan fora de lloc --que érem nosaltres, evidentment--.
El camí cap a Montgat ja l'he explicat altres cops. Ara, mai l'havia fet tan aviat, amb el sol acabat de sortir, encara fent l'ullet des de l'aigua, marcant un camí cap a l'horitzó. Poca gent; ciclistes com nosaltres, corredors, gent caminant, gaudint de l'inici del dia. Hem anat avançant a un ritme tranquil, i a quarts de 10 estàvem a la platja de Montgat. Mar mirall, transparent. Hem esmorzat i ens hem ficat a l'aigua, després de fer alguns escarafalls. Estava molt bona --segons els meus paràmetres, que molts no compartiríeu, suposo--. He estat nedant una estona i després ens hem eixugat i cap a casa.
Com que anàvem bé de temps, hem parat a la Barceloneta a fer un tallat, assegudes en una terrassa, contemplant la gent que passava. Hem pensat que ens hi podríem passar el dia, comentant el què vèiem. Sensació plaent de relax.
Tornant cap a cas, ens hem hagut de parar una estona al Passeig Colom a mirar les 10.000 Harleys que passaven avui, a quina més espectacular.
