Avui m'havia proposat comportar-me i no deixar-me temptar per cap camí llaminer. He començat bé; a 2/4 de 4 estava a la sortida del metro de Mundet, preparada per començar a pedalar.Havia pensat tornar a fer el camí que havia fet un dissabte de setembre, sortint de treballar. He anat pel lateral de la ronda fins al Camí antic de Sant Llàtzer, que porta a la Carretera Alta de Roquetes. Uns metres més enllà, davant la Clínica Stauros, comença la pista que porta al Coll de la Ventosa.
El començament es fa bé. De seguida s'arriba a Can Masdeu, la casa okupa, on fan activitats i tallers, i a l'Hospital de Sant Llatzer. A partir d'aquest punt comença la pujada forta, en un terreny bastant erm. Recordava la calor que havia passat al setembre. Avui, en canvi, feia més aviat fresca, el cel tapat, amb prou feines es veia el mar.
Quan em faltava poc per arribar al Coll de la Ventosa, un cop superades les dues pujades fortes, he vist un rètol que indicava un corriol a la dreta. Deia "Font de Santa Eulàlia". No m'he n'he pogut estar. Les fonts tenen un no sé què que m'atreu. He pensat que si es posava difícil tornaria enrere. Però no; era un corriol molt decent, sense gaire pendent, i de seguida s'arribava a la zona de la font, un lloc amb bancs per anar a fer berenars i dinars.
He tornat enrere i he continuat cap a dalt. Al pàrquing del Coll de la Ventosa es poden agafar camins diversos. Jo he agafat el que hi ha a l'altra banda de la carretera, la pista que pujant porta a la Serra d'en Fotjà i al Forat del Vent. Poc abans d'arribar al Matamatxos he parat un moment. Hi havia tres homes parlant, i un m'ha dit una cosa que m'ha fet gràcia. "A tu et conec", em diu. "T'he vist altres dies per aquí, veritat?". Com que no és gaire habitual trobar dones, es deuen fixar més. A més, sóc l'única persona que es para a fer fotos, i m'ho ha comentat.
M'han explicat que anaven a baixar per una trialera que no era difícil, i que era un camí molt maco. M'hi he apuntat, pensant que així, si em passava alguna cosa, per un cop tindria qui m'ajudés. Hi havia un dels tres que semblava força expert. Els altres dos, si fa no fa com jo.
La trialera començava allà mateix, un corriol que baixava a la dreta. La setmana passada m'hi vaig fixar, perquè hi havia un grup gran que baixaven per allà. No era com les que jo conec. No tenia gaires arrels ni pedres ni forats. M'han col·locat al mig, i he anat baixant darrera d'ells. Era l'única que anava fent crits; no ho podia evitar, en alguns moments m'ha semblat que sortia volant. De tota manera, en cap moment he pensat que hi hagués perill.
Hem anat a sortir a l'A05, una mica més amunt de Can Lloses. Els homes se'n tornaven cap a Barcelona, així que ens hem separat allà; no sé perquè, tots els homes se senten obligats a donar-me consells i dir-me que vagi amb compte.
Queia la tarda. El camí fins a Can Coll es fa ràpid --encara recordo el primer cop que vaig fer la pujada forta, abans de Can Codina, que em va semblar impossible--. Ara la trobo una mica antipàtica, però es fa bé. A l'alçada de Can Codina m'he hagut de parar a mirar els camps; acabats de llaurar, tenien aquell color vermellòs de la terra remoguda. Hi havia una mica de sol, llum de capvespre. Les fotos no poden reproduir les colors i la tranquilitat de la tarda (tranquilitat absoluta, no passava ni un ànima).
Arribant a Can Coll, com que era aviat, he decidit que en lloc de tornar per la carretera i Can Borrell, pujaria pels Turons de Can Coll, que diumenge no em van semblar tan terribles com el primer cop que els vaig fer. Tenen una pujada molt forta, però la resta es pot anar fent bé. A més, aquella banda de muntanya, amb els pins i el terra vermellós, és preciós.
He arribat a 2/4 de 6 a Sant Cugat. 2 hores bastant intenses, 22 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada