dimarts, 28 de juliol del 2009

Turó de la Torrefera


Quan faltaven 5 minuts per les 6 ha sonat el despertador. Encara era fosc, o almenys és el que m'ha semblat. He estrenat el meu llum, encara que no calia, la ciutat està prou il·luminada, i de seguida ha començat a clarejar.

No tenia gaire clar què fer, així que he pujat cap a Francesc Macià, i d'allà a la creu de terme, que m'agrada, a aquesta hora. Un cop allà, he recordat la llum de primera hora al Turó de la Torrefera, i he pensat que potser, si m'hi afanyava, veuria sortir el sol des d'allà, així que he desfet el camí i m'he dirigit cap a Can Borrell.

Feia dies que no passava pel camí de Can Borrell a aquestes hores. Recupero el plaer de tenir el món per a mi --compartit amb uns pocs, que també el gaudeixen--. No corro gaire, perquè vaig mirant i olorant. Arribant a Can Borrell tombo a l'esquerra, agafant la pista cap a la Carretera de Cerdanyola, que em durà al peu del Turó de la Torrefera.

El començament de la pujada, que es veu a la foto, m'ha donat un ensurt. Jo l'he agafada tota animada, però la bici, no sé perquè, no ha volgut pujar i he estat a punt de caure enrere. Sort que he pogut caure de costat. Després he seguit pujant, controlant el sol, que intentava sortir per la meva dreta, entre els arbres. Uns metres abans d'arribar al cim l'he vist sortir. Les 6.48. Taronja pujat entre pins i alzines. M'he quedat a menjar la poma al cim del turó. Hi ha una clariana. Des d'allà es veuen les muntanyes del voltant. Sant Llorenç i Montserrat. Bufava una brisa suau. De lluny se sentia la remor de l'autopista. M'he sentit bé.

Reconfortada, amb energies per començar el dia, he començat la davallada cap a Sant Cugat. Aquest camí, des del Turó de la Torrefera, és una pista ample, que va baixant, algun tram més fort, però en general un pendent suau. Sorra vermellosa, cel blau, arbres d'un verd intens. En lloc d'anar cap a Can Calders he tombat cap al Pi del Xandri, però he trobat un caminoi, i l'he seguit. Estava fet just per la mida de la bici, i transcorria entre matolls olorosos. M'ha portat a la plaça Rotary directament, així que he arribat rapidíssim.